Tot en ordre. Ni la davantera ataca ni la defensa atura el pas del contrincant. Madrid té el partit més que controlat. Ni el Catalangate, ni la humiliació de les inversions, ni els atacs judicials i polítics a la immersió lingüística, ni l’ajornament en bucle de fictícia taula de diàleg no provoquen la més mínima reacció a les files catalanes. Tot en ordre com des de fa uns quants anys.
El Govern català segueix concentrat en les picabaralles internes, la incomunicació, la pell fina i la gestió d’engrunes autonòmiques. Però el cert és que les clavegueres de l’Estat, humiliades l’1-O del 2017, no han hagut de treballar gaire perquè no només no s’avanci ni un mil·límetre en l’itinerari nacional ni a l’executiu ni al Parlament, sinó que ambdues institucions segueixin voltant a la roda de hàmster i cada vegada a més velocitat. Només han hagut de tirar benzina a l’independentisme i esperar que ells mateixos encenguin el foc.
Quan falten només onze mesos per a les eleccions municipals, queda molt lluny aquell intent de continuar la revolta inacabada del referèndum des dels ajuntaments amb majories republicanes unitàries. ERC i Junts es repel·leixen en públic i en privat sense amagar que estan en guerra poble a poble, sense que ningú pugui donar garanties que el Govern del 14F es mantindrà dempeus tota la legislatura.
I mentrestant, a l’Estat el bipartidisme que sostenia el règim del 78 i que havia trontollat la darrera dècada arran del procés torna a posar-se a lloc amb la pràctica desaparició de Cs i la frenada de Vox. PP i PSOE s’acosten a una nova alternança pacífica en el poder, que farà que l’independentisme sigui novament irrellevant.
3 
3 
