La sensació ha de ser frustrant. L’Estat no està acostumat als límits, i ni tan sols a cenyir-se a les lleis. Però aquest divendres el Parlament Europeu ha reconegut Clara Ponsatí com a nova eurodiputada. Un càrrec que serà efectiu a partir d’aquest dissabte, després que Espanya hagi guanyat cinc eurodiputats per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Però just un dia abans, la Junta Electoral Central (JEC) va deixar “temporalment vacant” l’escó de l’exconsellera perquè no havia anat a Madrid a jurar la Constitució, tal i com se li reclamava.
Tant és. L’Eurocambra ha ignorat aquest requeriment, així com la resolució de l’òrgan electoral de deixar vacant l’escó de l’exconsellera d’Ensenyament. De fet, és el mateix procediment que es va seguir en el cas de Carles Puigdemont i Toni Comín. N’hi ha que diuen que l’Estat està nerviós pel ridícul estrepitós que està fent a Europa. Potser sí, però certament ho dissimula molt bé, perquè no fa ni un sol pas enrere. Ni fora de les seves fronteres, ni tampoc dins. Es continua judicialitzant la política, i, així, continua la repressió, en tots els formats possibles. Des de retirar l’escó de diputat al president de la Generalitat, fins a intentar impedir a qualsevol preu que polítics escollits democràticament a les urnes esdevinguin eurodiputats.
I en aquest context, ha tornat a passar, que Europa ha posat davant del mirall la justícia espanyola. El Parlament Europeu, efectivament, no s’arronsa davant la JEC. L’Estat no té capacitat de castigar i reprimir tots els Estats membres, ni les seves institucions. I és gràcies a aquest fet que Clara Ponsatí és eurodiputada. Aquesta no és només una bona notícia per l’adquisició de la immunitat, sinó també perquè és una nova veu que s’afegeix a la lluita d’internacionalitzar el cas català des del mateix cor d’Europa.
