Finalment el TSJC ha convocat el 14-F. Té els seus motius i també són bons. Al capdavall, és qui mana. És com queixar-nos al gestor del que ens diuen a Hisenda. Qui mana és l’Agència Tributària, el gestor mira de ser un sedàs amable de l’arbitrarietat de l’administració.
Aquesta eterna campanya electoral, que va començar el 27 d’Octubre de 2017, té números per acabar si fa o no com sempre. Votin els que votin. La guerra civil indy haurà d’acabar com sempre acaba amb un armistici, no pas amb un acord de pau. Què passaria si després de tot el desgast, la mala llet, la impostura, la xerrameca i l’escassa resposta a la repressió han de tornar a pactar els partits independentistes?
Potser no s’entenen i anem a unes segones eleccions. I sant Tornem-hi. Perquè quan despertin de l’atzucac, de l’estaborniment col·lectiu que el sobiranisme porta des del 3 d’octubre, quan els vídeos de l’1-O serveixin per aplicar intel·ligència i bel·ligerància i no pas compassió i plorera, el monstre continuarà allà. De fet, els dos monstres continuaran allà: els irreductibles votants indepes i un Estat disposat a fer del que és, un Estat.