Ara que retorna l’autonomisme slow amb les comparatives entre Catalunya i Madrid és hora de centrar la pilota. La gran diferència entre Catalunya i Madrid és l’habilitat en tirar la cervesa de barril. Amb això Catalunya no pot competir amb la regió de la capital de l’Estat. En saben, tenen tècnica, traça, habilitat i professionalitat.
La cervesa a Madrid, i el cafè, a Barcelona. Se l’estimen. No la serveixen com si fos un got d’aigua bruta, ni gosen que resposi al got com un pixat de burra. No. Tenen sensibilitat. El rajolí de l’aixeta amoxaina el got, cau bé, endreçadament. I sempre, sempre és fresca. És un símbol, i punt.
La resta de les comparacions són, a més d’odioses, manipulades. Ni Catalunya està en decadència, ni Madrid és la Nova Icària del capitalisme virtuós. La diferència possiblement és que aquí, un país acostumat a debats estranys, agrada més repartir les coses, la riquesa i els serveis. I sobretot, que Barcelona, malgrat Twitter, no és una capital d’Estat. Els pressupostos que es debaten al Parlament en són un bon exemple d’aquestes dues percepcions.
D’aquí l’ensurt que en plena negociació pressupostària, uns hackers van aturar la producció de la cervesera Damm. Podem quedar sense pressupostos, podem aguantar amb estoicisme els mariatxis de l’Íbex-35 que fan de les seves amb Catalunya, el BOE i el DOGC i, a sobre, ens titllen de decadents i podem aguantar les lliçons morals ridícules de la dreta i l’esquerra espanyolista… però, si us plau, no ens deixeu sense cervesa, hackers, encara que no la sabem servir. No es tracta de competir, sinó de sobreviure.
