La discussió és intensa a França, on molts grups han estat protestant de forma contínua contra la vacunació i el passaport sanitari. El cert però és que el document europeu que certifica l’estat de la persona respecte la Covid-19 és una fórmula que ha servit per recuperar el trànsit internacional amb certa tranquil·litat aquest estiu. Moltes persones han tornat a viatjar i molts treballadors han tingut de nou feina després de mesos d’atur i incertesa a causa de les mesures restrictives que ha comportat la pandèmia. Les persones que han decidit no vacunar-se i que en tenen l’oportunitat han de começar a trobar entrebancs, perquè les persones que hem confiat en el vaccí i hem deixat que ens l’administressin, per protegir-nos individualment i per solidaritat amb la resta del col·lectiu, ho hem fet també per recuperar espais de socialització.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, deia dilluns a Catalunya Ràdio que el passaport Covid-19 per accedir a interiors podia ser una possibilitat, però calia esperar que tothom tingués l’oportunitat d’haver-se vacunat. El conseller també advertia que la justícia espanyola havia tombat les temptatives de fer servir el passaport en diverses comunitats. A hores d’ara, quan Salut ja fa campanyes intentant captar candidats per les dosis de vacuna que tenim, és moment de forçar indirectament aquestes persones que es resisteixen fent-los la vida ua mica difícil i que això els faci reflexionar. Tot i les escletxes que es presenten amb les vacunes, els estudis fets públics demostren la seva efectivitat. De fet, sense aquestes vacunes ara viuríem enmig d’un escenari dantesc. En aquest moment, la necessitat de recuperar espais per a la vida social és urgent i és hora de començar a pensar en el risc-benefici de mantenir mesures que augmenten el malestar social i per tant també afecten la salut pública. En pocs mesos es compliran els dos anys de pandèmia, el temps suficient per haver après molt sobre el virus, la manera de combatre’l i no posar-se en risc.
A banda de totes aquestes consideracions, en el moment en què les fronteres estan obertes i les persones poden viatjar ho fan a països on no hi ha les mateixes restriccions que aquí i poden fer el que aquí les autoritats no els permeten. Les persones amb més poder adquisitiu tenen ara més oportunitats de recuperar la normalitat perquè disposen dels recursos per viatjar allà on poden fer allò que al seu país no els deixen fer. Per això també és el moment de pensar en una reobertura en condicions d’espais per a la socialització i buscar la fórmula que disminueixi el risc per a les persones.
