Alfred Bosch ha reconegut la seva equivocació i ha presentat la dimissió en qüestió d’hores, a velocitat republicana. Una assumpció de responsabilitats que deixa una mica més amunt el llistó ètic de la política catalana, que amb aquest gest s’apropa als països amb tradició democràtica i s’allunya del sistema espanyol. El president Torra ha estat on havia de ser i el conseller Bosch ha estat conseqüent amb les seves conviccions. El Govern funciona.
Naturalment, és decisió d’ERC i del propi Bosch determinar si en el futur immediat l’exconseller ha de tenir algun paper de rellevància política. Personalment, espero que sí. Bosch és un intel·lectual brillant i la seva trajectòria en favor d’articular una majoria social independentista ve de molt lluny. A l’impuls de l’ara exconseller li devem el primer estudi demoscòpic que va preguntar, de forma clara, per la independència en un llunyà desembre de 2009, en ple govern tripartit. Un fet que ja li va costar aquell càrrec, després d’una emprenyada monumental del PSC. Més tard Alfred Bosch també va ser el responsable de l’èxit de Barcelona Decideix. I, posteriorment, ha exercit diversos càrrecs institucionals a ERC.
Crec que és la mateixa decisió de plegar el fet que l’habilita per continuar en la política activa. Una dimissió també pot ser honorable.
