No cal donar-hi gaires voltes, el nivell de llibertat d’expressió dins les fronteres de l’Estat espanyol està en franca regressió i un dels problemes més greus són les represàlies contra qui gosi criticar la monarquia. No cal recordar la censura contra mitjans bascos dels anys vuitanta, ni les diverses topades de TV3 al llarg del temps. De fet, ni tan sols és necessari rememorar els policies segrestant, quiosc per quiosc, els exemplars del número més famós de la revista El Jueves, de l’any 2007, que ara venen als col·leccionistes per 70 euros. Tot plegat, una tradició autoritària en què l’última topada –per ara– és la del pres polític Pablo Hasél.
Només cal comparar el règim espanyol amb la República Francesa. Anant a la capçalera més coneguda –que no pas la més important, ni l’única–, Charlie Hebdo ha travessat tota mena de línies roges sense que a cap jutge se li hagi acudit ficar ningú a la presó. I com que la tolerància es mesura quan hom és la víctima de la sàtira, aquí va un acudit lamentable que se’n riu dels atemptats de la Rambla de Barcelona. I aquí va una portada molt coneguda que tracta els independentistes catalans com a “més idiotes que els corsos“. Anys llum de distància entre la monarquia espanyola i la República Francesa. Una llunyania que al revés també es nota, sobretot en relació a la tolerància amb el feixisme. Tan impossible és que algú, a França, vagi a la presó per criticar el cap de l’Estat com que es pugui homenatjar els voluntaris que van combatre a les ordres de Hitler.
47 
12 
