Res. Una llunyana el·lipsi dient que “els principis morals i ètics ens obliguen a tots sense excepcions” i que “estan per sobre de qualsevol consideració, del caire que sigui, fins i tot de les personals o familiars” i, apa, fins l’any que ve. Com era d’esperar, Felip ha fet de Borbó i s’ha quedat tan ample sense donar la més mínima explicació sobre els negocis del seu pare, les targetes black que ha estat fent servir tota la família i, molt menys encara, no ha donat cap indici de penediment pel funcionament cleptòman de quatre dècades de la casa reial espanyola.
És evident que el règim espanyol no té cap intenció de reformar-se i que la consigna és resistir i aplicar la coacció i la força quan ells creguin necessari. Per això hi ha els aparells de l’Estat i la cobertura de la dreta extrema i l’extrema dreta, que són invulnerables a qualsevol raonament democràtic o ètic. Això sí, el discurs deixa en evidència a Podemos i els comuns, els únics que creuen -o els interessa creure- que el sistema heretat del franquisme és democratitzable.
Aquest any s’havia inflat una expectativa artificial d’inflexió en el comportament de la família reial espanyola. No calia. Com sempre, els Borbons abusaran fins que caiguin.
