Des de l’1-O i fins ara, les escasses victòries que ha obtingut l’independentisme en el combat amb l’Estat espanyol i les seves accions repressives s’han donat en el tauler de joc internacional i han vingut de la mà del president a l’exili, Carles Puigdemont. És una realitat poc discutible, si bé no vol dir que en altres fronts no s’hagin fet esforços per aconseguir victòries. S’ha intentat en el macro-judici contra els líders del procés, al carrer amb mobilitzacions, amb accions dels CDR i de Tsunami Democràtic i també amb els intents d’ERC de fer dialogar Pedro Sánchez per trobar una solució democràtica al conflicte. Però el cert és que si el conflicte polític segueix viu és perquè s’ha internacionalitzat amb el binomi presó-exili. En l’Europa judicial i en l’opinió pública internacional el cas català roman actiu, i també en l’Europa política, perquè encara que insisteixi a relegar-lo a un afer intern, no se’n pot desfer.
La força de l’exili se sosté bàsicament pels processos judicials en marxa i, sobretot, perquè és l’únic focus que l’Estat i tots els seus poders no poden controlar, ni empresonar ni temptar amb falses ofertes. Però el coronavirus exigirà un plus. Les properes eleccions catalanes seran probablement una darrera oportunitat per a aquest exili capitanejat per Puigdemont. JxCAT, o com sigui que es digui el nou partit i l’integri qui l’integri del PDeCAT, la Crida o altres sectors de l’independentisme. La llista de Puigdemont haurà d’oferir alguna cosa més que el simbolisme i l’èpica de les victòries judicials en el tauler internacional. Mantenir la confrontació amb l’Estat és una opció legítima, però els caldrà també un projecte per a una autonomia minada que tindrà l’obligació moral de gestionar la crisi econòmica i social que ha deixat el coronavirus.
A les urnes, tot apunta que l’independentisme podrà triar entre la via possibilista d’ERC i la de confrontació amb Madrid de JxCAT i de la CUP, però també se li hauria d’exigir que ofereixi projectes per sortir de la crisi. El virus, encara que Madrid pensi que sí, no entén de banderes.
