Espanya no ajuda

"Com pot qualsevol ciutadà sortir d'aquesta pandèmia sense extreure la conclusió que alguna cosa ha de canviar?"

Aquest dilluns passat el Congrés dels Estats Units ha aprovat un nou pla de rescat per 900.000 milions de dòlars per ajudar els nord-americans davant les penúries que ha suposat per aquell país la pandèmia de la Covid-19. Més enllà de les extravagàncies del president sortint, Donald Trump, a EUA les coses es van posant a lloc i el govern finalment injectarà ajudes molt necessàries tant als ciutadans com al teixit econòmic. El govern nord-americà ofrerià gràcies a aquest rescat nous xecs d’estímul als ciutadans, també oferirà un suport econòmic per cada fill menor de 18 anys, allargarà les prestacions d’atur, donarà préstecs a les empreses i pagarà vacunes. Joe Biden ho va dir: My message to everyone out there struggling right now: help is on the way. L’ajuda ja ve.

La notícia val a dir que ha passat sense pena ni glòria a l’estat espanyol, encara que els mitjans sí que han destacat el mateix dia que als EUA s’ha assolit la xifra de 18 milions de contagis de Covid-19 i que s’han superat els 319.000 morts. Malgrat que el volum de morts és esgarrifós, no es pot oblidar que EUA no és pas el país del món que encapçala el rànking de morts per cada 100.000 habitants. En aquesta trista llista obté una posició més avançada el Regne d’Espanya que, malgrat tenir el “gobierno más progresista de la historia”, no ho ha estat amb la suficient eficiència com per protegir els seus cituadans en unes millors condicions.

I és que la pandèmia, combinada amb una globalització que deixa a la vista com s’ho fan en d’altres països per resoldre els mateixos problemes, ha posat encara més en evidència aquells estats que són més febles davant de qualsevol contingència. En un món global, tots ens hem pogut comparar amb amics d’altres països i intercanviar parers sobre què fan els nostres governs. Ha de ser realment complicat per a qualsevol govern justificar ara perquè obliga a tancar un negoci sense prestar un ajut que sigui suficientment ampli perquè ningú el confongui amb una almoina. Com pot estar content el sector de la restauració, abandonat pràcticament a la deriva, quan comprova que en d’altres països, com Alemanya, el govern aporta el 70% del facturat l’any anterior en el mateix període als negocis que han de tancar?

Podem seguir amb moltes més preguntes, seguir reflexionant, pensant i comparant entre els governs que “parlen” i els que “actuen”: Com pot qualsevol ciutadà sortir d’aquesta pandèmia sense extreure la conclusió que alguna cosa ha de canviar? I com pot algú continuar pensant, després d’aquesta epidèmia, que el govern espanyol pugui ser d’alguna manera relacionat amb alguna cosa que tingui a veure amb el progrés? Si alguna cosa ens salvarà seran uns fons que, de nou, cauran des d’instàncies supranacionals. En aquest sentit, sort en tenim de ser part de la UE.

Nou comentari