Era divendres 13 de març quan el president Quim Torra feia una declaració d’allò més extraordinària, alhora que contundent: “Cal confinar tota Catalunya”. Però era només una petició, perquè aquesta decisió no la pot prendre el Govern català. Només l’Estat. Per tant, el que feia el president català era demanar al govern espanyol que, si us plau, accedís a confinar Catalunya. Van passar les hores, i Torra no rebia cap resposta. És més, Pedro Sánchez declarava l’Estat d’Alarma i ignorava per complet la demanda del president de la Generalitat.
I d’això ja fa una setmana. I mentre des del Govern s’insisteix una i mil vegades que cal confinar tota Catalunya, a Madrid fan oïdes sordes, ignoren absolutament les demandes dels dirigents catalans i, a més, de tant en tant, es permeten el luxe de carregar contra Torra -l’acusen de manca de lleialtat, i fins i tot consideren que “no té cap alçada com a responsable polític”-. Tot fora de lloc, precisament en aquest moment tan crític.
Mentre el president Torra demana que es tanqui Catalunya -i també altres territoris de l’Estat on hi ha grans focus d’infecció, com la pròpia capital espanyola-, a Madrid pel que estan realment preocupats és per la seva economia. Que passa per sobre de tot, com s’està demostrant. Els positius i les morts per Covid-19 no paren de créixer, però el que més entreté al govern espanyol es criticar al president català.
Si el coronavirus no entén de fronteres, perquè les han tancat, senyor Pedro Sánchez? Si és important que la ciutadania es quedi a casa, perquè no decreten un confinament total? Si és obligatori respectar la quarantena, perquè permeten que Pablo Iglesias se la salti? Si el que cal és fer cas a metges i experts, perquè posen a comparèixer un militar davant dels mitjans de comunicació? Per què, just quan enarboren la bandera del diàleg, ignoren les peticions del president Torra? Crec que només hi ha una única resposta per totes aquestes preguntes: Espanya continua sent Espanya.
