Els presos polítics han de deixar de ser presos. Ara mateix. De fet, ja anem més de tres anys i mig tard. Si finalment el govern de Pedro Sánchez els indulta i aquests indults són la via mès ràpida perquè surtin de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras, endavant. Una altra cosa és la utilització política que pretén fer-ne l’executiu espanyol. És normal i legítim -acceptem pop com a animal de companyia– que ho intenti. Però l’independentisme no s’ho empassarà.
La gran campanya mediàtica a favor dels indults, massiva i asfixiant, desplegada aquesta setmana pels mitjans que treballen amb la perspectiva espanyola indica que la decisió està presa. El tema que ha defugit Sánchez des que va arribar a la Moncloa –al preu de deixar Miquel Iceta a la intempèrie– s’ha convertit ara en la seva gran aposta en el taulell de la política espanyola. Guanyarà o perdrà, però ja ha fet el primer moviment i té tots els peons embogits intentant ajudar-lo. Només que no han entès res. Els defensors dels indults com a gran decisió d’estadista els avaluen mirant-se únicament el taulell espanyol i ignoren el català.
És altament improbable que la concessió d’aquesta mesura de gràcia, que a més a més volen que sigui condicionada, provoqui a Catalunya l’efecte que esperen des de Madrid. L’independentisme denuncia el que considera injustícies i atacs, denuncia la repressió, però el seu objectiu no és alleujar-la una mica, que és l’única cosa que poden fer els indults. Tampoc és el seu objectiu un referèndum acordat, tot i que l’acceptaria com a mecanisme democràtic, cosa que no fa l’unionisme espanyol. A diferència dels votants del PSOE i del PSC, que no volen el socialisme, l’objectiu dels independentistes és la independència. I no ho deixaran córrer, encara que els costi posar-se d’acord en el camí.
27 
6 
