Si “la pàtria” de Salvador Illa, tal com diu ell, fossin “els serveis públics” seria independentista, sense necessitat de més reflexió que viatjar en Rodalies o intentar cobrar del SEPE. Així que el més probable és que Illa, en realitat, es refereixi a què la seva pertinença política sigui no pas els serveis sinó els diners públics, que és una definició que encaixaria molt més en la tradició del socialisme espanyol i la seva delegació catalana. De fet, el PSC és el partit que millor s’ha mimetitzat amb els despatxos i passadissos de les administracions, controlant sempre una part substancial dels diners públics disponibles.
De fet, l’al·lusió constant a un tripartit que neguen tant el PSC com ERC parteix de l’evidència que els socialistes catalans tenen com a objectiu màxim i permanent administrar diners públics, sense intentar canviar ni moure’s un mil·límetre del cercle tancat de l’statu quo. L’únic principi inamovible és que el sistema no sigui qüestionat. Això ho saben perfectament la resta de partits, inclosa la seva extensió política d’ICV/comuns, així que el PSC és garantia que el de sempre no caduqui mai.
El PSC governarà amb qui sigui on sigui. Aprofitarà el suport de Vox i el de la CUP sense cap problema, si es dona el cas. Governarà amb ERC o el PP i, si pogués, amb tots dos. O amb JxCat, com fa a la Diputació de Barcelona. Perquè la simple presència del PSC a qualsevol institució, ni que sigui complementant una majoria, és la garantia més sòlida i narcotitzant que tot continuarà igual i els que manen de debò podran gaudir plàcidament dels seus privilegis.
74 
108 
