La major part de les enquestes pronostiquen una victòria folgada d’Isabel Díaz Ayuso, cada cop més convertida en una icona pop-art de la dreta hedonista madrilenya. La campanya de la candidata del PP es basa en una reivindicació despreocupada de la canya de Mahou i dels restaurants a petar i el sobreentès, perfectament desvergonyit, què uns milers d’avis de més no es notaran gaire en els llistats descomunals de morts per la pandèmia. Els diners per damunt de la prevenció i que la por per la salut dels cambrers no espatlli la ciutat més festiva d’Europa.
Tot això amb el flanc dret -més extrem dret, per ser precisos- cobert pel neofalangisme de Vox, que s’encarrega d’insistir en la il·legitimitat del govern PSOE-Podemos i va a la confrontació i al xoc físic als barris més populars. Un front sempre protegit per les estructures policials, judicials i mediàtiques que donen cobertura als arguments i als objectius de l’extrema dreta, estigui conformada per un, dos o tres partits, tant se val.
El fet és que -si els sondejos l’encerten- en pocs dies hi haurà un govern de dreta/extrema dreta a Madrid, amb una influència enorme, un govern independentista a Catalunya, amb un conflicte obert i sense resoldre, i un executiu en minoria a l’Estat, cada cop amb menys opcions de pacte al Congrés. Un escenari caòtic però, ben mirat, amb possibilitats per al Govern i els partits independentistes.
206 
1 
