El toc de queda, l’eina detestable del Procicat

El toc de queda és segurament l’eina de distanciament social més detestable de les que té a les seves mans el Procicat: implica mantenir en arrest domiciliari milions de persones en horari nocturn, privar-nos de la llibertat de sortir de casa amb la justificació d’un interès general superior. És també la suspensió d’un dret fonamental que fa mig any que dura. El Govern sosté que és una eina que ha demostrat ser útil en la lluita contra l’augment de contagis durant la pandèmia, però el fet cert és que sembla difícil fonamentar aquest argument amb dades concretes. És més, probablement també es podria afirmar a la inversa que el toc de queda ha estat el culpable de molts contagis, pel fet d’haver propiciat l’efecte contrari al que busca: més trobades que mai en entorns privats i tancats sense cap tipus de mesura de seguretat.

La darrera Setmana Santa ha demostrat que la ciutadania és curosa en les interaccions socials que manté, perquè en cas contrari no s’hagués pogut registrar un volum de nous casos controlat, com ha constatat el Departament de Salut. La mobilitat que hi ha hagut en aquest període festiu havia alarmat les autoritats quan va finalitzar el darrer pont i per això van advertir que l’infradiagnòstic de casos mantindria ocults contagis que començarien a brollar a l’informe diari de dades a mesura que s’anés completant el període finestra de 15 dies. Però finalment no s’ha manifestat cap doll imparable de casos, allò que els experts vindrien a qualificar d’explosiu, i que hauria desencadenat l’establiment de noves mesures restrictives a més d’una reprimenda de les autoritats cap a la ciutadania.

Això afortunadament no ha estat així i les mateixes autoritats ho han reconegut, afirmant que en les dades no s’ha manifestat cap “efecte Setmana Santa” i ara el que toca és continuar mantenint el pols per doblegar de nou la corba fent les coses bé: no es tracta de nou moure’s sinó de interactuar amb consciència. La limitació de la mobilitat com a factor que contribueix a reduir la interacció social de risc és discutible i qui digui que és la clau de volta per a la contenció de la pandèmia estaria bé que ho demostrés. El Procicat sembla haver gestionat les restriccions des del prisma d’una família exemplar de model heteropatriarcal i amb els papers en regla, deixant la resta de realitats desemparades. Si el Govern vol continuar mantenint-nos tancats a casa hauria d’aprofundir més en les raons per les quals li hauríem de fer cas. Fins el 9 de maig té temps a convèncer-nos.