El tercer grau, l’indult i Villarejo

Si el Suprem de Manuel Marchena vol aplicar el dret penitenciari de l’enemic als presos polítics, la Generalitat ha de trobar les escletxes per impedir-ho.

Com a periodista m’agraden les compareixences d’Amand Calderó. Exposicions ràpides, sintètiques. Les respostes, curtetes i al peu. Molts n’haurien d’aprendre. El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima va comparèixer per explicar, com qui no vol la cosa, un gest de confrontació. Si el Suprem de Manuel Marchena vol aplicar el dret penitenciari de l’enemic als presos polítics, la Generalitat ha de trobar les escletxes per impedir-ho. Per tant, a hores d’ara, qui té la competència per dir si un pres pot canviar de règim -sigui empresonat per posar urnes o vendre heroïna- és la Generalitat. 

El cas dels presos polítics és un cas de tercer grau de manual. Carregar-se’l va ser una decisió que delata encara més que la justícia en el cas del Procés no va actuar (ni actua) com ha d’actuar. Així, que el Govern, fins i tot, encara que només sigui per la simple defensa dels funcionaris adscrits a les Juntes de Tractament de les presons, té l’obligació legal, moral i ètica, de tornar-los a otorgar un tercer grau.  

És una decisió tècnica, moral i conseqüent amb la visió del dret penitenciari que recull la Constitució que tant idolatren. Possiblement hi ha un component polític, però ve de torna. Qui realment fa política amb els presos és la Moncloa. Aquest divendres, Jordi Pina, l’advocat que dirigeix l’equip de defensa de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez registrava un interessant escrit al Suprem per tal que s’afanyi a tramitar els indults. De l’escrit, destaca el desvergonyiment que a hores d’ara, l’advocacia de l’Estat no s’hagi pronunciat sobre l’indult. O almenys, els presos no en tenen notícia. Qui fa el càlcul ara? Els advocats que han de rebre les instruccions de la Moncloa esperen a dir oficialment la seva sobre els indults a l’espera del calendari electoral de Catalunya? 

Ara, per també sorpresa la d’aquest mateix divendres: un comissari jubilat que ha manegat el subterfugis de la seguretat de l’Estat durant anys i panys declarant davant un jutge que tenien un indici de preparació d’atemptats gihadistes, en referència al 17-A. Davant unes afirmacions com aquestes, a les que l’exdirector general del CNI va haver de respondre, la resposta política, social i institucional hauria d’haver estat posar el crit al cel. En un país normal, la Fiscalia hauria obert una investigació, o qualsevol entitat. Fins i tot, un partit polític hauria denunciat els fets a instàncies judicials. Potser estaven preocupats per si ajornaven o no les eleccions d’una administració que sembla governada (que no administrada) pels funcionaris. 

Comentaris

    Enric 17/01/2021 6:19 pm
    No és justícia, és venjança
    Anònim 17/01/2021 6:00 pm
    Cada dia sóc més fan de VD MOLTES GRÀCIES
    Narcís 17/01/2021 1:49 pm
    Ras i curt : s'ha de ser molt dolent, molt, malvat, molt vil, molt roí .. canalla fora mida per voler un ésser humà sigui a presó i sigui a l' exili pel sol fet d'una ideologia política d' allò més constructiva com n'és la cerca de la llibertat de son poble, de sa terra, tot plegat, de sa nació ( i més, quan n'és silenciada, difamada, injuriada, calumniada i desposseïda de tot allò que la pertany ! ) ! PD : aquest actuar amb nostres polítics no n'és més que extensió de la prevaricació ( agafar-s'hi a una frase genèrica que pot ser exercida per ciutadans, conciutadans i/ o compatriotes fonamentada en les llibertats públiques i els drets fonamentals .. mai per mai pot ser excusa per a tiranitzar ningú ! ) !
    jacqme de Montpeller 17/01/2021 11:48 am
    Qui va manifestar que ho tornaria a fer va ser Jordi Cuixart, el qual fou condemnat per la seva presència a una manifestació pacífica, absolutment legal (veure informe de les Nacion Unides i d'Amnistia Internacional), manifestació on van organitzar-se actuacions musicals i repartiment d'entrepans. En Jordi fou condemnat poer uns que sabien que era innocent. Entesos, il.lús?
    Sants 17/01/2021 9:15 am
    Las Juntas de tratamiento son para estudiar si el penado está en condiciones de actuar en la sociedad sin volver a delinquir. Si manifiesta que cuando salga lo volverá a hacer,evidentemente y aunque los miembros de la Junta sean nombrados y desnombrados a conveniencia, por el político,no deben informar favorablemente. También se confunden lo que es el art.100.2 del Reglamento Penitenciario más progre del mundo y lo que es un tercer grado. Son beneficios penitenciarios que se pueden otorgar o no. Estos presos,son ellos mismos los que no permiten legalmente su aplicación,aunque cada caso pueda ser diferente. Información falsa pues,del periodista, pero que sirve para aumentar el victimismo yo cabreo de la gente.
    1
    102
    Respon
      Enric 17/01/2021 6:18 pm
      No és justícia, és venjança
      Ricard 17/01/2021 3:51 pm
      Totalmente razonable si crees que hubo delito en subirse a un coche de la Guardia Civil, con clara voluntad de calmar a la gente, y que además la pena es justa y proporcional. Pero de entrada no existe tal delito, y en el caso de los Jordi's tampoco tenían cargo político alguno, aún siendo personajes relevantes. Si tanto la detención, la instrucción y el juicio fueron una farsa prevaricadora es normal que el sr. Sallés sostenga esta opinión.

Nou comentari