El president espanyol, Pedro Sánchez, assegura que això de la independència és “cosa del segle passat”. Com si les independències actuals haguessin d’anar a la deixalleria. Però ves per on que Sánchez la defensa fins a tal punt que nega la possibilitat d’un referèndum perquè no fos cas que una cosa del segle passat catalana esberlés una altra cosa del segle passat espanyola.
Les independències, que serveixen per decidir quines competències comparteixes amb els teus socis i aliats, que, per cert, has triat gràcies a la teva independència, són tan contemporànies com el tik tok. La independència homologa i avala el monopoli de la força en què es basa el poder de qualsevol Estat. Sense independència no hi ha Estat, ni cessió de sobirania. Així ha estat des de les monarquies compostes als moderns estats federats d’avui dia.
El que és escandalosament del segle passat és un organisme com el Tribunal de Cuentas que s’atorga una potestat jurisdiccional sense cap garantia constitucional. De fet, d’organismes així n’hi ha de contemplats, per exemple, a Portugal. Ara bé, són extremadament curosos en exercir la seva competència “jurisdiccional”, amb un respecte sacre als drets processals i drets bàsics de la tutel·la judicial efectiva i democràtica de dret.
Un Estat que és capaç de permetre abusos d’aquesta mena i organismes confiscatoris de dret penal patrimonial no és del segle passat. Cal anar més lluny per recordar les barbaritats comeses per la Santa Inquisició. És per això que potser molts catalans, seguint la idea de Pedro Sánchez, s’estimen més retornar a un virtual segle XX que no pas al segle XII, on fonamenta les seves formes el tribunal que d’entrada embargarà més de cinc milions d’euros a més d’una trentena de persones que només responien a preguntes dels periodistes.
