El sector del vi no és ‘mobile’

"El teixit productiu del sector del vi no se n'anirà enlloc. Està lligat al territori i contribueix a mantenir-lo viu i poblat"

Tant de bo el Mobile World Congress d’aquest any se celebri. Aquest any i el que ve i, que es quedi per sempre a Barcelona, posats a demanar. És un esdeveniment d’alt nivell que contribueix a mantenir la projecció internacional de la ciutat i porta un turisme de negocis que segur que acaba repercutint, en un altre moment de l’any, en turisme vacacional de qualitat. I el fet que s’hagi anat repetint any rere any ha fet créixer un sector econòmic vinculat a la tecnologia que no és gens menyspreable. Ara bé, queda clar definitivament que no tenim cap mena de control sobre si es fa o es desfà, quan es fa i qui hi ve. Després de la desbandada de l’any passat, suposadament perquè la pandèmia ens va agafar a tots amb els pixats al ventre, aquesta any havia d’estar tot controlat. Se suposava. I ha sigut anunciar-se’n la data perquè tornés a obrir-se la subhasta de baixes: a veure qui enfonsa més ràpid el MWC 2021. Sembla que grans companyies multinacionals s’estiguin jugant al daus una altra vegada una de les grans fonts d’ingressos anuals per a Barcelona.

Mentrestant, el sector del vi, treballant discretament, amb constància i amb tanta excel·lència com la que pugui tenir Ericsson, aguanta la tempesta. Malgrat la reducció de vendes en xifres absolutes –el tancament de la restauració produeix moltes víctimes– guanya unes dècimes de quota de mercat. Es manté la tendència que ha fet que en deu anys el vi català hagi guanyat 14 punts entre els consumidors del país. I el teixit productiu d’aquest sector no se n’anirà enlloc. Està lligat al territori i contribueix a mantenir-lo viu i poblat. El que sí que pot fer és exportar part de la producció, com ja fa. Però els pagesos, els enòlegs i tothom que treballa per omplir-nos la copa amb aromes úniques i irrepetibles no s’enduran les vinyes i els cellers a l’altra punta de món. Tenint en compte el que ens donen, potser és hora de plantejar-nos per què el gran salt que ha fet el vi català a Catalunya en deu anys ha sigut per passar d’una quota de mercat del 27,8% al 41,5%: encara no arriba ni a la meitat. Què hi tenim al cap i a la copa?

Comentaris

    Narcís 11/03/2021 12:24 pm
    El vi de ca nostra és força més que vi .. és nostra terra, és nostra vinya, és nostre clima, és nostra celler, és nostra gent, ço és, nostra voluntat, nostre risc, nostra consciència, nostra emotivitat, nostre sentiment, nostre pensament, nostre parlar ; comptat i debatut, nostre amor, amor català ! PD : ens hi bastem i ens hi sobreeixim !
    Doctor Strangelove 11/03/2021 9:16 am
    A veure senyora, perquè on hi hagi, sense anar més lluny, un Pago de Carraovejas que s'apartin el 90% dels vins catalans! Ja sé que la majoria no teniu ni sabeu el que és educar el paladar, però els que sí que ho sabem ho tenim clar: els bons " caldos" de Rivera de Duero són infinitament millors que els d'aquí. Ara s'han de pagar i molts no tenen calers per disfrutar-los! Què hi farem, que treballin com fem la majoria i es deixin de cabòries que només porten diners al batxiller per a atipar-se de musclos! Doc.
    21
    55
    Respon

Nou comentari