El règim que ha envellit malament

"El culte a la personalitat de Joan Carles I s'ha fet incompatible amb la seva biografia real i les sigles d'ETA ja no signifiquen res per a les generacions més joves"

La commemoració del quarantè aniversari del cop del 23F ha servit per constatar, públicament, la decrepitud del règim del 78. Un acte amb discursos buits i retòrica arcaïtzant, davant d’un govern espanyol que, per primera vegada, conté membres que reneguen d’aquella operació tèrbola. Una acció plena d’ombres sobre la qual l’Estat encara es nega a desclassificar centenars de documents, que continuen amagats sota la consideració de “secrets”. El teatre oficial s’ha hagut de combinar amb l’absència de set partits polítics que representen àmplies majories absolutes als parlaments de Catalunya i el País Basc i al primer partit de l’oposició a Galícia. Tot plegat encara ha ressaltat més l’escàndol democràtic que signifiquen les vacances de luxe oriental en què es troba immers el comissionista que va engendrar l’actual cap de l’Estat… En fi, el decorat els cau a trossos.

El règim del 78, una evolució aperturista del tardofranquisme, va haver de buscar alguna legitimació democràtica que el justifiqués. La primera ocasió la va trobar en un relat infantilitzat del 23F, atorgant a Joan Carles de Borbó un caràcter providencial i una personalitat íntegra. El quadre deixava una ciutadania en deute etern amb el monarca, una composició que, per cert, el vell Borbó es va prendre al peu de la lletra. Temps després, José María Aznar i la FAES van afegir un segon factor de legitimació del règim a partir de l’existència d’ETA. Aquest nou element tenia l’avantatge que enllaçava amb el nacionalisme espanyol de base i permetia donar-li al sistema, de tant en tant, un bany de masses emocional.

Però, ben entrat el segle XXI, el rovell fa cada cop més inservibles tots dos mites fundacionals. El culte a la personalitat de Joan Carles I s’ha fet incompatible amb la seva biografia real i les sigles d’ETA ja no signifiquen res per a les generacions més joves. Queden la propaganda i la força, sí, però la regeneració és impossible.

Comentaris

    Avui estic d'antull, Ramón 24/02/2021 4:42 pm
    Tot el que ens comptes aquí ja ho has repetit infinites vegades a tot arreu i durant molt de temps. Però avui em ve de gust allò de que "el banquer estafador i CiU han estat més d'esquerres que Lenin i, per descomptat, que Carrillo". Sisplau.
    Santi 24/02/2021 4:28 pm
    I ALHORA A CATALUNYA TAMBÉ S´HA ACABAT LA MERDAAA DEL PUJOLISME !!! EL GRAN VIRREI DE LA CORONA BORBONICA A CATALUNYA !!!
    Ramon 24/02/2021 4:21 pm
    No hi ha res més Règim del 78 que l'antipujolisme.
      Potser és que la CiU pujolista va ser franquista una llarga temporada abans de passar-se al règim de l'78. 24/02/2021 5:13 pm
      A Catalunya, un de cada quatre alcaldes franquistes es va presentar a les eleccions en democràcia. Un percentatge especialment elevat a les províncies de Tarragona i Lleida. Dels 219 alcaldes franquistes que es van presentar a les eleccions de 1979 i/o a les de 1983, la principal formació política que els va reclutar va ser CiU (95 de 219, el 43,3%), molt per sobre del "partit oficial del règim del 78 "(la UCD de Suárez), amb 22 (10%) o de la dreta, l'AP (futur PP), amb 10 (4,5%). També hi va haver 2 que van anar un al PSC i l'altre a ERC.
    Algun està enamorat de Jordi Pujol malgrat tot 24/02/2021 3:43 pm
    Si me dan a elegí entre tí y la riquessa con esa grandessa que yeva consigo, ay Pujol me quedo contigo ....
    Ramon 24/02/2021 3:08 pm
    Aquí hi havia un pla, un camí a seguir en el redreçament nacional, identitari, lingüístic. Un pla que en principi el subscrivia la totalitat del mapa polític llevat de les sucursals d'UCD, AP i el Partido Socialista Andaluz. O sigui un pla amb més del 85% de la població al darrere. Un pla que Jordi Pujol va fer tot el que va poder per tirar-lo endavant malgrat el que digués la Constitució del 78 (amb llur afegitó arran el 23F). Res no és menys Règim del 78, que el pujolisme.
    Ramon 24/02/2021 2:58 pm
    La Constitució del 78, amb llur Primera Esmena coneguda com Pacto del Capó, contradeia el sentiment nacional dels catalans de l'època i només va imposar-se sota el xantatge que, o votàvem allò, o tornaria una dictadura com la franquista. Els catalans de l'època tenien Catalunya per nació i estaven pel dret a l'autodeterminació així com també per la normalització del català i per restablir lligams amb valencians i illencs. Però tot i així van votar un text que negava explícitament totes quatre coses perquè, ho repeteixo, el missatge era que no s'havia aconseguit res millor atesa la pressió d'un munt de poders fàctics encara franquistes i que, aprovant aquell text, almenys quedava garantit que ja no podria haver-hi un cop d'estat militar involucionista, sí,ha! Doncs bé, la victòria de Jordi Pujol el 1980 obria el pas a un Govern de la Generalitat amb sentit de país i intenció nacional malgrat el que digués i fixés el text constitucional. Tot el pujolisme va ser l'intent d'un redreçament nacional que inicialment era objectiu de gairebé tothom, o sigui també d'unes esquerres sucursalistes que van anar entrant en una deriva botiflera i lerrouxista deixant sola Convergència en aquella lluita. Jordi Pujol és la personificació política de la lluita de Catalunya contra el "Règim del 78".
    Ramon 24/02/2021 2:42 pm
    A sota algú del tripartit afirma que Jordi Pujol és paradigma del dit "Règim del 78". Tot a l'inrevés. Jordi Pujol és paradigma de la lluita de Catalunya contra el dit "Règim del 78". La lluita contra la cotilla que representava la Constitució del 78 amb llur posterior correcció arran el cop d'estat del 78 (llegeixi's la LOAPA que van aplicar els sociates). Els 23 anys de Jordi Pujol són 23 anys de lluita contra el dit "Règim del 78". I el tomb independentista del 2010 és Catalunya dient que prou d'aquell color. Prou de lluitar contra el dit "Règim del 78". Prou d'intentar la defensa de la nació a desgrat d'aquell text. Llavors ja anàvem a per totes: in, in-de, in-de-pen-dèn-ci-a.
    Ramon 24/02/2021 1:37 pm
    Tota la vida, del bàndol franquista de la guerra aquella se n'havia dit "nacional". Adjectiu clarament partidista, propagandista. El missatge era que l'altra Espanya no era nacional, sinó que estava al servei de la Unió Soviètica (com si l'Espanya dita "nacional" no rebés també suport d'Alemanya i Itàlia). Però, mira per on, de cop i volta el felipisme -no Aznar, no; no la FAES, no: el felipisme, o sigui l'"Espanya amiga" d'ERC-, el felipisme, dic, va començar a referir-se al bàndol franquista com "nacionalista". De cop i volta, els franquistes ja eren "los nacionalistas". Això va ser consigna del felipisme, consigna sociata, consigna de l'"Espanya amiga" d'ERC, a tots els efectes de TVE quan TVE encara era monopoli televisiu. La raó del canvi, doble:1. "Nacionals" llavors i ja n'eren ells i per tant d'aquella manera es desmarcaven dels franquistes ; 2. "Nacionalistes" n'érem nosaltres i per tant d'aquella manera se'ns associava als franquistes.
    Res més "règim del 78" que el pujolisme 24/02/2021 1:25 pm
    Jordi Pujol, banquer amb dits llargs (Banca Catalana) i ultra-catòlic amb tants fills com si fos de l'Opus Dei. TV3 de règim, Rac1 de règim, clientelisme de règim, premsa subvencionada de règim, pacte amb tots si em beneficia, programa 2000, em porto personalment la pasta a Andorra en el meu cotxe oficial, etc. Més de règim és impossible i tot va començar al 78. Qui no ha envellit bé és la mare superiora Ferrusola, que ara al·lega estar com una regadora per no pagar pels seus "choriceos i mangoneos".
    Temps després, José María Aznar i la FAES van afegir un segon factor de legitimació del règim a partir de l’existència d’ETA. 24/02/2021 1:06 pm
    Molt abans d'Aznar els socialistes i els seus mitjans afins, gairebé tots, ja carregaven contra la catalanitat i aprofitaven qualsevol fet luctuós per blasmar el "nacionalisme" en la operació dissenyada per en Guerra d'atraure (pagar) intel·lectuals orgànics per blasmar els catalans, la seva cultura i llengua. Aquesta era la seva idea principal, desfer Catalunya com a nació, perquè Euskadi, com deia ell, era un problema d'ordre públic. L'esquerra espanyola és tan nacionalista i suprematista com la dreta i més eficaç, perquè és disfressa d'un humanisme que no té en els seus mitjans afins.
    Narcís 24/02/2021 12:39 pm
    Ras i curt : d'un estat de poders fàctics fora mida que fou capaç d' un aixecament militar ( funcionaris armats amb diners del poble abatut ) provocador d'una guerra dins d'ell . . . què pot esperar-hi ningú ? PD : milions i milions per un cap d'estat ensems desenes i desenes de milers dels emoluments adreçats a l'anterior en lloc de romandre-s'ho els PGE .. a partir d'ací tot n'és sobrer pel que fa a la resta de poders !
    Ramon 24/02/2021 11:26 am
    Les banderes espanyoles van tornar a empastifar l'espai públic de Catalunya arran l'abdicació de Juan Carlos. No passava d'ençà els JJOO. Quan els JJOO les banderes espanyoles eren monàrquiques. Quan l'abdicació, republicanes. Però això tant hi fa. Espanyoles en tot cas.
    Anònim 24/02/2021 8:21 am
    Una paret que es comença torta és impossible de redreçar.
    "les sigles d’ETA ja no signifiquen res per a les generacions més joves" 24/02/2021 12:34 am
    Es lógico, teniendo en cuenta que estamos en 1714 y todavía no se ha inventado Hipercor ni la goma 2.
    67
    45
    Respon
    Ramon 23/02/2021 10:17 pm
    Llançar merda ara contra el rei dels sociates serveix a l'unionisme exactament igual que quan li llançaven flors.
      Doctor Strangelove 24/02/2021 7:35 am
      Doncs per envellir malament tu nano, què amb aquesta fila sembles un sense sostre! Doc
        Doctor StrangeCirurgiàPlàstic 24/02/2021 9:57 am
        De tothom es sabut com et fixes en la imatge... deus ser uns d’aquells que es creu un adonis, i segur que tens mes haviat un aire al Roberto Dueñas. I si sumem a tot això que creus en un Dèú inexistent, que ets merengue, tauromac i que et penses que la Division Asul eren herois... doncs no queda res de bo... En fi. Estem rodejats d’imperfeccions...
    Contes xinesos 23/02/2021 10:05 pm
    El règim del 78 és només retòrica, com la nació catalana, els països catalans, la república catalana o el mandat de l'1-O. El plantejament de l'article és tan absurd que no mereix més comentaris.
    15
    71
    Respon
      Aferrer 24/02/2021 12:49 am
      I Gibraltar español, també és retórica jajaja
        @Aferrer 24/02/2021 12:58 pm
        Doncs si. Lo de Gibraltar és pura retòrica i postureig sense contingut, com la resta de contes xinesos esmentats.
          Gonzalo 24/02/2021 2:54 pm
          Dice usted que eta no les suena de nada, pero Franco, que la palmó (en su cama), hace 46 años, está en boca de todos los "antifascistas"..... Que todos sabemos que serán los fascistas de mañana.

Respon a Avui estic d'antull, Ramón Cancel·la les respostes