Des que va esclatar la pandèmia, la llibertat dels ciutadans ha sigut limitada del dret i del revés. Amb més o menys crítiques, s’ha arribat al consens que la situació era inèdita, i que calia mesures extraordinàries. S’han acceptat normes noves i improvisades, amb incoherències i mal adaptades a la realitat. S’han decretat, els tribunals les han anat validant i hem passat per l’adreçador. I després de tot això, s’obre un dilema en certa manera inesperat: l’obligatorietat de les vacunes, almenys en els sectors professionals de la sanitat i la geriatria.
La vacunació no ha sigut mai obligatòria a l’estat espanyol. La legislació és així i era coherent amb com era la vida fins ara. Però tot ha canviat, i aquest debat va creixent entre professionals i als mitjans de comunicació.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha obert el meló en anunciar que ha demanat a la seva junta que es posicioni sobre si cal expedientar els professionals sanitaris que es neguin a vacunar-se contra la Covid. La vacuna no és l’única mesura ni proporciona una protecció al 100%. Però precisament perquè cap mesura proporciona una protecció total i cal combinar-les totes, com es defensa que un professional de la salut que tracti amb pacients es negui a aplicar una de les més efectives?
Hi ha opinions expertes en tots els sentits. L’investigador del CSIC Luis Enjuanes defensava a aquesta setmana a Catalunya Ràdio l’opció d’obligar els sanitaris a vacunar-se. El doctor Antoni Trilla, en canvi, és partidari d’examinar a fons l’abast del problema –a Catalunya el percentatge de sanitaris vacunats és superior que en altres països– i de continuar intentant la via del convenciment. Trilla, però, posa el dit a la nafra. “Sigui com sigui, per llei la vacunació no és obligatòria, o sigui que nosaltres ja podem anar dient missa”.
El ministeri de Sanitat insinuava aquesta setmana que potser caldrà fer passar a segona línia els treballadors dels geriàtrics que es neguin a vacunar-se. I la patronal del sector ha respost immediatament: és inviable i el que cal, en tot cas, és modificar la llei per fer la vaccinació obligatòria per a aquests treballadors.
No s’entén que en una pandèmia sense precedents que no sabem on ens portarà no s’hagi obert ja un debat legislatiu sobre aquesta qüestió. Només la falta de valentia política explica que ni tan sols s’estigui debatent si cal modificar la llei per fer la vacunació obligatòria en determinades circumstàncies.
