Són importants les negociacions entre ERC i JxCat? Sí, molt. Passaran a la història d’aquest país? Segur que no. La societat catalana fa temps que ha emprès un camí civil i polític que desemboca en l’emancipació nacional i això no passa per les elits polítiques, sinó per la base social. Per això Catalunya, tot i no ser un estat independent, és, clarament, més independent ara que fa una dècada. No és difícil comprovar-ho. Per exemple, el 13 de setembre de 2009 la consulta -mítica- d’Arenys de Munt va obtenir, només, 2.569 vots independentistes. El passat 14F van arribar a la ratlla dels tres mil, amb un 75% de vot als partits independentistes.
Més coses. Dues setmanes després de la consulta d’Arenys de Munt, el torero José Tomás triomfava a la Monumental de Barcelona amb la plaça plena. Però la fiesta no els va durar gaire. El 25 de setembre de 2011 es va matar l’últim toro a la capital catalana i, des d’aleshores, aquest espectacle -prohibit pel Parlament via iniciativa popular- és un record llunyà que, tot i els pronunciaments del Tribunal Constitucional, no tornarà mai més. De la mateixa manera que ha passat a millor vida el boicot al cava català, que ha tingut com a efecte secundari la popularització dels vins catalans al mercat interior, fins no fa gaire totalment inundat per riojas i riberas.
Avui dia és fàcil comprar en un supermercat arrelat al territori o tenir un servei eficient i en català de telefonia mòbil o de subministrament energètic. La Cambra de Comerç de Barcelona està al servei de les empreses i autònoms del país després de molt de temps subordinada als interessos egoistes de les elits. I una majoria absolutíssima de 74 diputats al Parlament reflecteix l’hegemonia política de l’independentisme.
Tot això és el que he intentat endreçar i reflectir en un llibre, amb el privilegi de les il·lustracions del gran Bicman. Per demostrar que sí, que tot és possible, però que no, que no tot està per fer.
78 
122 
