Són importants les negociacions entre ERC i JxCat? Sí, molt. Passaran a la història d’aquest país? Segur que no. La societat catalana fa temps que ha emprès un camí civil i polític que desemboca en l’emancipació nacional i això no passa per les elits polítiques, sinó per la base social. Per això Catalunya, tot i no ser un estat independent, és, clarament, més independent ara que fa una dècada. No és difícil comprovar-ho. Per exemple, el 13 de setembre de 2009 la consulta -mítica- d’Arenys de Munt va obtenir, només, 2.569 vots independentistes. El passat 14F van arribar a la ratlla dels tres mil, amb un 75% de vot als partits independentistes.

Més coses. Dues setmanes després de la consulta d’Arenys de Munt, el torero José Tomás triomfava a la Monumental de Barcelona amb la plaça plena. Però la fiesta no els va durar gaire. El 25 de setembre de 2011 es va matar l’últim toro a la capital catalana i, des d’aleshores, aquest espectacle -prohibit pel Parlament via iniciativa popular- és un record llunyà que, tot i els pronunciaments del Tribunal Constitucional, no tornarà mai més. De la mateixa manera que ha passat a millor vida el boicot al cava català, que ha tingut com a efecte secundari la popularització dels vins catalans al mercat interior, fins no fa gaire totalment inundat per riojas i riberas.

Avui dia és fàcil comprar en un supermercat arrelat al territori o tenir un servei eficient i en català de telefonia mòbil o de subministrament energètic. La Cambra de Comerç de Barcelona està al servei de les empreses i autònoms del país després de molt de temps subordinada als interessos egoistes de les elits. I una majoria absolutíssima de 74 diputats al Parlament reflecteix l’hegemonia política de l’independentisme.
Tot això és el que he intentat endreçar i reflectir en un llibre, amb el privilegi de les il·lustracions del gran Bicman. Per demostrar que sí, que tot és possible, però que no, que no tot està per fer.