Quan tot just l’independentisme començava a organitzar-se de forma unitària, a les portes del 27-S del 2015, qui aleshores era vicepresidenta del govern de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, visitava la colònia catalana i assegurava en un cafè amb la premsa que no estava gens preocupada per l’independentisme, perquè s’acabaria autodestruint. Han passat sis anys i un referèndum en què l’Estat va fer fallida, i malgrat que aquest Estat va respondre recuperant l’arma franquista de presos polítics, exiliats i repressió, l’independentisme és més fort que mai a les urnes. Però fins quan?
Els tres mesos de negociacions entre ERC, Junts per Catalunya i la CUP han posat en evidència les profundíssimes diferències estratègiques d’uns i altres. També els recels personals, el cansament, els egos i els interessos partidistes. En el darrer instant, però, Pere Aragonès ha aconseguit un executiu que sembla cohesionat i decidit a no caure en les trampes del passat. Però no haver pogut capitalitzar l’1-O, afrontar els efectes de la repressió i sobretot, l’efecte de l’estratègia ben travada de l’Estat per dividir l’independentisme –amb política, des de Madrid, però també amb repressió i jugant al joc dels indults-, tornen a deixar l’independentisme en una situació de certa debilitat a les portes d’un veritable ‘momentum’ creat per l’Estat: els indults són a tocar. I la taula de diàleg pren cos. Dues bones notícies si no fos perquè Espanya mai ha estat lleial, i es pot tractar de dues maniobres per desactivar l’independentisme per la via de la divisió.
ERC, Junts i la CUP tenen “una resposta de país” per als indults i la taula de diàleg en sentit positiu de bastir un mur de contenció que eviti a hores d’ara que aquests dos moviments de fitxa d’Espanya no acabin essent el ‘momentum’ de la desactivació? Si el tenen, que l’expliquin. Recuperar la vida robada fora de la presó i tornar al país és vital, com també asseure’s i negociar. Però sempre des de la fermesa i no la submissió o la derrota. Anar plegats, unitàriament, és l’únic camí que té l’independentisme perquè els indults i la taula de diàleg no el desactivin.
52 
