Un Govern bassat en el moviment del 3 d’Octubre. Una diada on els carrers van ser de molta gent. Un executiu així és una marca amb força i estratègicament és un pas al front. És un bon eslògan tant si es constitueix com si tot queda en una altra batussa i la Generalitat fa una passa més en la seva regressió cap una gestoria autònomica de recursos finalistes.
La situació és complexa, del tot. No hi ha gaire oxigen. Ni tampoc gaires motius per alegrar-se de la situació política. Però el panorama del desacord són unes segones eleccions. Però en quin panorama? Quin independentista no haurà volgut un altre independentista? Quina esquerra comuna mirarà cap a l’altra banda, quan pot articular un Govern visiblement ascorat a l’esquerra? De fet, Pablo Iglesias deia coses pitjors de Pedro Sánchez, que no pas els de Jessica Albiach dels junters. Es podria el PSC permetre aïllar d’aquest Govern sense que sigui adherit al bloc de Vox, Cs i PP?
Un Govern nascut de l’algoritme del 3-O pot afrontar-se a la santa aliança de la dreta estatatista i espanyolista. Un Govern així pot neutralitzar Vox al Parlament, un partit sistèmic del poder de l’Estat i bloquejar estranyes unions al voltant del 155. Seria una bona estratègia, d’acord. Ara bé, també s’ha de tenir present que perquè hi hagi un 3 d’octubre hi ha d’haver un Primer d’Octubre. Una condició absolutament imprescindible.
25 
