El desempat impossible

Comencem una setmana més d’aquesta negociació a càmera lenta per formar el nou Govern. Han passat dos mesos des de les eleccions i encara no han fructificat les converses. El més probable que hi hagi un gir sobtat aviat –perquè el calendari comença a pressionar–, però les negociacions s’entrebanquen cada dos per tres per les conegudíssimes discrepàncies que mantenen permanentment ERC i JxCat, que són històriques i que venen del pujolisme i de quan alguns dels dirigents del que ara és Junts eren de CDC. Només alguns: un matís que reflecteix l’evolució que ha fet aquest espai polític empès pels votants, per la gent.

La metamorfosi del que va ser CDC –amb aquella coalició permanent amb UDC–, començant pel viatge d’Artur Mas i fins a arribar a l’actual partit de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, s’explica precisament perquè és el que la gent ha anat demanant, en un Procés que va de baix a dalt. I, des de baix no deixaran d’empènyer. Una mostra d’aquesta tossuderia –que no és capriciosa, sinó una necessitat per a generacions de catalans que s’han alliberat de la por de reclamar el que volen després de veure els pares i els avis acollonits tota la vida–, és el nou full de ruta que l’ANC portarà a debat a la seva pròxima assemblea. L’ha avançat aquest diumenge Quico Sallés. L’entitat persisteix en la seva reivindicació de la DUI perquè considera clar que és impossible negociar amb l’Estat.

Tingui raó o no l’ANC –i ja es veurà quin suport obté aquesta proposta de full de ruta–, el que queda clar és que els electors independentistes no acceptaran que la batalla partidista, legítima, sobrepassi els límits i engegui a rodar el que la gent ha fet, el 52%. Òmnium Cultural també s’ha pronunciat en el mateix sentit aquest cap de setmana, i ho fa cada vegada que pot. I això significa que el desempat definitiu que voldrien els dos principals partits independentistes, ERC i Junts, probablement no es produirà mai, o no a curt termini. Els votants independentistes no volen que un dels dos sigui hegemònic, volen que totes dues formacions s’entenguin –es caiguin millor o pitjor– i que ho facin també amb la CUP. D’alguna manera o altra ho deuen haver entès quan estan dedicant tanta insistència a un acord que resulta tan difícil però que uns i altres estan convençuts que s’acabarà produint.