Algú de vostès creu que Francesc de Dalmases hauria tingut “una discussió professional” amb una treballadora de Tele5, la Sexta o TVE sobre el contingut de l’entrevista a Laura Borràs? La resposta és evident. La intimidació del diputat de Junts no és, desgraciadament, un cas aïllat a TV3. La classe política, tret d’alguna raríssima excepció, considera que té dret de cuixa amb la televisió pública catalana, i per extensió, amb Catalunya Ràdio. I ai de qui intenti frenar les pressions del partit A, que serà acusat traïdor a les ordres del partit B.
S’exerceix aquest dret per la via de les pressions als periodistes més o menys barroeres, i sobretot, des dels despatxos de les seus dels partits imposant quotes a les tertúlies mitjançant llistes de tertulians amics, fiscalitzant informatius, imposant blocs electorals i, per descomptat, intentant vetar veus que no siguin prou submises. Això passa a JxCat, a ERC, al PSC i passa i passarà a qualsevol partit que tingui la més mínima oportunitat de posar les grapes a TV3. Des del Govern o amb els pactes per repartir el pastís de la CCMA al Parlament.
Aquestes pressions, coaccions i intervencions directes dels partits sobre un mitjà de comunicació públic són el gran pacte de la vergonya entre les forces polítiques. Quan hi ha un escàndol, es critica amb la boca petita perquè demà pots ser tu. I mentrestant, aquests polítics menyspreen els professionals que diàriament aguanten TV3 i l’han convertit en líder indiscutible en audiència i qualitat malgrat tot.
11 
3 
