El dinar de Nadal ha estat el mirall de les dues crisis gravíssimes que viu el país: la pandèmia, d’una duresa extrema i els efectes de la qual s’estenen a totes les capes de la societat, i la crisi repressiva de l’Estat a Catalunya. A taula hi han faltat milers de persones, les que han mort i les que són a l’hospital lluitant contra la Covid-19. Però també hi han faltat alguns dels presos polítics, que han passat el dia entre reixes sense cap permís penitenciari per poder gaudir una estona de la seva família i sense cap visita. Una circumstància que el nacionalisme mediàtic espanyol ha aprofitat per fer burla i escarni.
Naturalment, tothom preferiria estar tancat a la presó abans que morir-se o perdre un fill o una mare. Però això no vol dir que en aquest Nadal no hi hagin confluït patiments provocats per dues crisis. Dues crisis que cal gestionar i que, encara que molts ho vulguin fer creure, no són excloents, sinó que a més, s’agreugen mútuament.
Es pot donar una resposta potent de país a la pandèmia malgrat tenir una autonomia minada i uns recursos escassos i a mercè de la gràcia estatal. Sí, però calen bones idees, estudiades i consensuades amb els sectors econòmics i socials del país. I per això també cal unitat i lleialtat entre els gestors. Som a les portes d’unes eleccions i el compte enrere per al 14F no pot convertir-se en un camp de batalla partidista que confongui encara més la ciutadania tant en la gestió de la pandèmia con en el futur nacional del país.
Però alhora també es pot i s’ha de donar una resposta potent de país a la segona crisi, la política i repressiva. O és que la pandèmia suspèn els drets fonamentals dels catalans i condemna a l’oblit els presos polítics, els exiliats i els tres mil represaliats per l’Estat espanyol? És que aquest Estat i els seus aparells jurídics, econòmics, policials i monàrquics han aturat la seva ofensiva contra l’independentisme a l’espera que se superi la pandèmia?
Aquest 2021 que som a punt d’encetar ha de servir perquè Catalunya recuperi la pilota que va llançar voluntàriament a la teulada de Madrid. Es pot gestionar el mentrestant i alhora preparar un embat democràtic amb l’Estat. Això ja es va fer el 2017.
