La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic del 2021 (COP26) ha aconseguit fins ara un acord per part de més d’un centenar de països per tal de reduir l’emissió de gas metà, responsable del 25% de l’escalfament global. L’anunci de l’acord s’ha fet aquest dimarts poc després que el primer ministre indi, Narenda Mondi, informés que el seu país treballa amb la previsió d’aconseguir l’objectiu de zero emissions netes el 2070, vint anys més tard del límit fixat internacionalment per evitar una catàstrofe mediambiental.
Els missatges del món científic sobre les conseqüències que l’escalfament global ja està tenint i les que pot arribar a tenir per a les condicions de vida a la Terra si no s’emprenen accions són contundents. Al planeta es poden produir situacions catastròfiques i moltes poden estar associades a una dinàmica natural davant de les quals l’ésser humà l’únic que pot fer és actuar per protegir-se’n de la millor manera possible. En canvi n’hi ha d’altres que fins a cert punt el món se les podria estalviar o almenys procurar la reducció del seu impacte, com és ara el cas de l’escalfament global.
El fet que les conseqüències catastròfiques del fenomen estiguin situades en dates molt llunyanes en el calendari fa més difícil encara el compromís personal i és aquí on entra el paper dels governs per establir les polítiques que creïn consciència dels perills que amenacen la Terra. El compromís de reducció del gas metà és important i pot servir per començar a prendre’s seriosament algunes de les propostes que fa temps que estan sobre la taula en l’àmbit científic.
Entre aquestes idees n’hi ha una que qualsevol pot aplicar persona a casa seva diàriament cuidant molt més de la salut pròpia. Segons alguns experts i informes científics, l’alimentació pesa més que el transport en el canvi climàtic, però malgrat això, en l’imaginari col·lectiu, s’hi ha instal·lat la idea que l’escalfament global és bàsicament a causa del transport. És hora d’anar més enllà i introduir amb més intensitat el debat sobre el que mengem i la necessitat de reduir el consum de productes processats, que embruten el Planeta i a més a més ens emmalalteixen. La transició ecològica és també necessàriament una transició alimentària que serveixi per recuperar la dieta mediterrània i com més aviat ens hi posem molt millor.
