La manifestació de la Diada 2021 ha sigut més massiva del que tothom s’esperava. Més enllà de la guerra de xifres habitual, l’impacte visual tornava la sensació de mobilització multitudinària que la pandèmia havia esborrat del món. Ni l’ANC les tenia totes dos dies abans, quan va començar a parlar d’una “xifra de sis dígits” vistos els autocars organitzats i la venda de samarretes. Al final, fins i tot la Guàrdia Urbana va donar una xifra de sis dígits. La qüestió és ara saber què vol dir que aquella multitud superés la por de contagiar-se i tots els intents de desmobilització –deliberats o accidentals– per participar en una manifestació que és massiva des de fa una dècada. I aixó sense haver-hi cap horitzó clar.
La resposta només pot ser genèrica: els participants en la protesta d’aquest dissabte volen la independència de Catalunya, i ho tenen prou clar com per persistir en la demanda malgrat tot. No es pot pretendre treure conclusions més precises d’una manifestació. Però hi ha aspectes a tenir en compte: la reivindicació de l’1-O va ser molt present i l’entitat que n’és la principal organitzadora, l’ANC, reclama un canvi d’orientació radical en l’independentisme institucional. De fet, la crida va ser a la unilateralitat: “President, faci la independència, serem al seu costat” o “ens hem de preparar per a la ruptura”, en paraules d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana. També cal no perdre de vista que el grup sorgit dels secretaris nacionals dimissionaris, Donec Perficiam, va ser present en el recorregut en una petita contramanifestació que acusava l’ANC de “traïdors”: la troben tèbia i poc decidida. Mentrestant, però, ERC, el partit que presideix la Generalitat, encara aquesta setmana el repte de la taula de diàleg amb el govern espanyol, i va ser la formació independentista més votada al febrer.
Tenint en compte totes aquestes circumstàncies, per a què serveix aquesta manifestació? Principalment per desmentir que els independentistes hagin renunciat a res o que els semblin “tonteries”, com va dir Ada Colau, els esforços per intentar tirar endavant el seu projecte polític. Reclamar al president de la Generalitat que “faci la independència” no portarà Pere Aragonès a un acte de desobediència, i encara menys a aixecar la DUI. No ho farà, almenys, el Pere Aragonès del 2021, ni segurament el del 2022. No sabem què pot passar més endavant. Paluzie ho té clar, i el que fa és regar el terreny on ja hi ha la llavor d’una idea: hi haurà un dia que molts catalans estaran disposats a un acte de desobediència total.
