Els baròmetres són només una fotografia d’una realitat política i social en un moment molt concret. Parcial, sense els matisos que requeriria una anàlisi aprofundida. Però si de manera reiterada detecta tendències en l’estat d’opinió, alguna cosa deu voler dir.
I en el cas de Barcelona, la paradoxa és que l’opinió pública confirma el rebuig evident a la gestió del bipartit Colau-Collboni –el 50% dels barcelonins la consideren dolenta o molt dolenta, un 11% més que fa només sis mesos-, incapaç de resoldre qüestions bàsiques de l’estat del benestar com la seguretat, l’habitatge o la neteja, però alhora confirma aquest govern i no articula una majoria alternativa. Ras i curt, la gestió d’Ada Colau està en caiguda lliure, així com la seva valoració personal, però el seu partit creix i fa el sorpasso a ERC. I si res no canvia, Barcelona en Comú, el PSC i Barcelona pel Canvi podrien revalidar l’acord per mantenir l’estatus quo. I l’oposició s’ho seguirà mirant des de la barrera.
Segons el baròmetre, ERC perd pistonada – i percebuda en alguns sectors com un flotador per als Comuns si el PSC punxa – i Junts per Catalunya i la CUP no tenen prou força per articular una alternativa creïble. De fet, aritmètica a banda, no hi ha indicis que l’independentisme estigui disposat a oferir un projecte republicà unitari per a la ciutat que sigui percebut com a positiu i viable per als barcelonins decebuts amb la gestió actual. L’unionisme a la dreta, per altra banda, és residual. De fet, el baròmetre esborra del consistori Cs i PP. En aquestes condicions, el govern municipal no té una oposició creïble que pugui fer perillar les seves cadires i Barcelona tampoc no té un projecte de futur. Al contrari, la dreta que va muntar Manuel Valls ha pres el control i ofereix garanties de continuïtat.
En aquestes condicions, l’any i mig que falta per a les eleccions del 2023 és, ara per ara, un camí de roses per al bipartit Colau-Collboni –es presenti o no Colau-, i no pas per mèrits propis sinó més aviat per inacció dels altres. A l’oposició, s’albira un camí cap al pedregar per a ERC, Junts i la CUP si no són capaces de trobar fórmules per articular una oferta creïble, cadascú amb el seu projecte, però amb un fil conductor que prioritzi el futur d’una ciutat ara deprimida per comptes dels partidismes de sempre.
