El pacte ERC-PSOE ha fet convulsionar l’independentisme durant les darreres setmanes. Però no només: també ha irritat l’Estat. Especialment al bloc de la dreta, a tertulians diversos i mitjans de la caverna, i també a les institucions espanyoles que encara viuen ancorades en temps passats. L’últim intent de dinamitar-lo -en forma de resolució de la JEC inhabilitant Torra i Junqueras- tampoc no ha donat el resultat esperat. Però es que ja ni dissimulen: va ser el propi Pablo Casado qui va anunciar, via Twitter, la decisió de la Junta Electoral Central sobre el líder d’ERC.
Però malgrat tots els intents per evitar que Pedro Sánchez sigui president gràcies a ERC, tot apunta que el proper 7 de gener el candidat socialista serà finalment investit -després de no haver superat la majoria necessària en la primera votació-. A Espanya es farà història: per primera vegada des de l’inici de la democràcia hi haurà a l’Estat un govern de coalició que, a més, serà progressista. Mentrestant, ERC haurà d’esperar per veure si l’acord amb els socialistes es compleix, o si, de nou, un partit espanyol estafa a tot un poble -com ja va advertir Gabriel Rufián durant el seu discurs al debat d’investidura-.
Però el que ha quedat més que demostrat és que al bloc de la dreta i a l’establishment espanyol li cou la democràcia. No és que oblidi que el PSOE va votar a favor del 155, però el que no es pot negar és que ara ha arribat a un acord amb l’única força estatal que parla de presos polítics i que reclama un referèndum a Catalunya, i que aquest pacte portarà als de Pablo Iglesias al govern d’Espanya.
Aquesta intolerància a la democràcia l’han posat de manifest PP, VOX i Cs durant aquests dos primers dies de debat d’investidura: interrupcions constants, crits, esbroncades i insults quan parlaven els portaveus d’ERC i EH Bildu. Sense aquests dos partits, Pedro Sánchez no podria ser president i ells tindrien la possibilitat de conxorxar-se per tornar a manegar l’Estat. Perquè el que els molesta de debò és no poder manar a Espanya i, així, i continuar utilitzant les institucions en funció dels seus interessos.
