A Madrid, l’alcalde es permet el luxe de demanar als ciutadans que surtin a dinar, a sopar o a prendre alguna cosa. Martínez-Almeida ha arribat a insistir, públicament, en què “tenim dret a fer una pausa i passar-nos-ho bé, amb totes les limitacions, i això ens exigeix anar a dinar, sopar o prendre canyes“. Tot plegat, presentat gairebé com la declaració universal dels drets del madrileny perquè, segons el seu alcalde, “els bars i restaurants són proveïdors de felicitat“. Total, que la capital espanyola és l’única gran ciutat europea on la festa nocturna ha continuat i continua en plena activitat, només limitada per algunes restriccions que són fàcils d’esquivar.
El plantejament és força simple. Madrid salva el seu sector de l’hosteleria a canvi -amb tota probabilitat- d’oblidar-se d’extremar el zel en la detecció de nous casos. I si realment la vacuna de Pfizer és a pocs mesos de poder ser distribuïda, doncs el final de la pandèmia deixarà l’economia madrilenya en molt millor posició de partida que les d’altres territoris de l’Estat. Cinisme total amb premi per al més indecent.
A Catalunya, mentrestant, els autònoms i les empreses s’ofeguen enmig de la passivitat de les administracions. L’última ocurrència han estat els 2.000 miserables euros que ha ofert la Generalitat amb el procediment, insultant, d’aconseguir ser el primer en parar la mà en una web que, òbviament, ha caigut en qüestió de segons. No sé ben bé si els responsables polítics del Govern consideren que això és eixamplar la base o, potser, una confrontació intel·ligent amb l’Estat. Però, en qualsevol cas, ja n’hi ha prou de jugar amb els mitjans de vida de la gent que més penca en aquest país. L’economia ha de tornar a funcionar, amb tantes prevencions com es vulgui, o els cínics que manen a Madrid seran millor opció que la fredor indiferent dels de Barcelona.
1 
