Tot i que pugui semblar que les polèmiques al voltant de les vacunes vagin en contra dels plans de vacunació, les dades mostren que per ara continuen sent molts més els que confien en els vaccins que no pas els que es deixen convèncer pels discursos que sembren la desconfiança. Les anades i vingudes amb AstraZeneca, els episodis dels trombos, els pronunciaments de l’EMA, els canvis de criteri del govern espanyol, no han fet desistir milers de persones de voler vacunar-se i s’han continuat veient cues als punts de vacunació per rebre la primera dosi. La rapidesa amb què s’ha aconseguit tenir vacunes amb uns nivells d’eficiència molt elevats és històric. Ara bé, també cal tenir present que no ens vacunem amb totes les garanties perquè s’està fent un sobreesforç per sortir el més aviat possible de la pandèmia. Seria impossible sortir-ne si no s’estés disposat a assajar contínuament possibles solucions a cada problema assumint que també hi ha uns riscos.
Les dades dels nous estudis que mostren com la vacunació fa caure la incidència del virus dins de les residències i també entre els col·lectius que ja han estat vacunats, com el sanitari, són la principal raó per la qual ens podem mantenir sent optimistes. La incidència 0 que es veu en les residències s’haurà de replicar igualment a la resta de la societat en la mesura que més ciutadans es vagin vacunant. De moment la vacunació no és obligatòria, però en el cas que no hi hagués una resposta de la ciutadania les autoritats podrien posar sobre la taula la seva obligatorietat. Hi ha lleis estatals que permetrien fer la vacunació obligatòria, un mecanisme que de moment no es considera que sigui necessari activar-lo. Recentment, a més, una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans ha considerat que fer la vacunació obligatòria és una mesura que cassa perfectament en societats democràtiques en les quals es mira de preservar el dret a la salut i a la vida de les persones.
Després de més d’un any de seguiment constant de notícies negatives i d’un panorama tenyit per la mort —precisament aquell capítol final de l’existència que és el gran tabú— la balança comença a decantar-se pel costat de les informacions positives, que donen esperança i que conviden el món a replantejar-se canvis aprofitant l’experiència de la crisi. Els propers capítols d’aquesta pandèmia seran els de la remuntada i això requereix espolsar-se tota l’energia negativa que arrosseguem després de tants mesos d’excepcionalitat. El perills encara són molts i probablement hi ha girs de guió inesperats que ens faran perdre més temps. Sense anar més lluny cal seguir amb atenció les notícies que arriben del Brasil, país on la pandèmia està totalment fora de control i on ha sorgit el temor per una variant del virus sorgida a l’Amazones que podria convertir-se ara en un perill mundial. Sigui com sigui no hi haurà perill actual o futur que impedeixi al món trobar una sortida per aconseguir una existència relativament en pau i harmonia.
91 
57 
