L’any 2007, la revista El Jueves era segrestada per les autoritats judicials. A la portada hi sortien els prínceps mantenint relacions sexuals per obtenir els 2.500 euros del xec nadó que regalava Zapatero. I el PSOE va guanyar les eleccions el 2008. Aquell mateix any, regalava, literalment, 400 euros als contribuents que feien la declaració de la renda. La festa, poc abans de l’esclat de la crisi financera mundial, la pagava el superàvit de la caixa de la Seguretat Social. El PSOE havia après a fer populisme amb els diners de tots els espanyols, encara que això implicava una concepció de la societat més pròpia de la dreta que de les esquerres. Xec nadó per als prínceps, els empresaris i els obrers. Diners regalats a través de l’IRPF per a les rendes altes i per als salaris mínims.
Naturalment, aquella pluja de milions -el xec nadó va durar 3 anys- no queia del cel, sinó que sortia de les arques públiques i deixava de destinar-se a altres necessitats. I ara, tretze anys després, i a les portes d’unes noves eleccions on la dreta guanya força, el debat de política general espanyol ha arribat amb un nou xec universal: RENFE gratis durant quatre mesos, tant per a un director general d’una multinacional com per a treballador que tot just sobreviu. La bondadosa mesura ha d’estimular el bon ciutadà a deixar el caríssim i contaminant cotxe a casa i desplaçar-se en transport públic per burlar els efectes diabòlics de la guerra de Rússia contra Ucraïna.
La pega és que la xarxa de ferrocarril estatal, especialment a Catalunya, fa pena i no convida gaire a fer-ne un ús intensiu. Moltes poblacions no estan connectades amb Barcelona o pateixen els retards constants de Renfe, de manera que el cotxe és l’opció més segura per no fer tard a la feina o per evitar sortir de casa dues hores abans. Invertir en la millora de les infraestructures ferroviàries abans que regalar bitllets de tren és més sensat, però qualsevol assessor sap que tenir unes vies en obres no dona vots, més aviat els treu. Viatjar gratis, sí.
Tot el que sigui gratis fa goig. Però en realitat no ho és. Deixaran de destinar-se uns diners a veritables necessitats. I un regal lineal com aquest és injust per a una societat amb desigualtats tan sagnants com l’espanyola.
3 
