El pregó de les Festes de Gràcia va obrir una nova polèmica. Es xiula a una alcaldessa de Barcelona, com Ada Colau, que com totes les alcaldesses té gent que l’aplaudeix i gent que la xiula. Als polítics, se’ls xiula. La protesta és això. Tot normal. Com és normal que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, pregoner, demani a la gent que millor no xiular. Al capdavall, Cuixart deixava clar en el seva intervenció que la gent fes el “que li donés la gana”. La intervenció de Cuixart va despertar les habituals crítiques, també legítimes i normals.
Tan normal com recordar que Jordi Cuixart, per sobre de tot, és un tipus extraordinàriament raonable. Tot i que és difícil explicar des d’un balcó d’un pregó, el líder d’Òmnium té una estratègia i sempre l’ha tinguda. No ha enganyat ningú. La seva idea obsessiva és evitar que ens divideixin entre catalans. Convençut que el Procés serà dur, i repressiu, la seva lluita és intentar construir un moviment que impedeixi que ens fragmentin com ha passat a d’altres societats. Per Cuixart, som i hem de seguir sent un sol poble. No s’ha cansat mai de repetir-ho.
I, amb franquesa, jo paro l’orella a un home que ha estat tres anys i vuit mesos a la presó. I més si, com és el cas de Cuixart, diu el mateix ara que abans de ser engarjolat. Xiulem a tothom, només faltaria, però jo, a en Cuixart, l’aplaudeixo. Té una causa i la defensa, i ho ha fet i ho fa amb una dignitat encomiable. Sí, Jordi, hem de seguir construint un sol poble.
