Tot i que l’histrionisme que s’ha vist al Congrés de Diputats aquesta setmana és difícil d’igualar i fa semblar una bassa d’oli el Parlament de Catalunya, aquest dijous la cambra catalana ha tingut moments inútilment agres, en debats que no podien portar enlloc perquè no s’hi decidia res que s’hagi d’aplicar. Debats fets servir només com a (intent de) lluïment dels protagonistes, com en la reprovació al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. L’impulsor de la moció, Ramon Espadaler –líder d’Units per Avançar i unit al PSC després de l’extinció d’UDC– intenta treure partit del que va ser el seu càrrec a la cartera que ara encapçala Elena i dels contactes que hi va fer.
Com tothom que ha sigut titular de la conselleria d’Interior, Espadaler sucumbeix a la temptació de fer servir –amb més o menys encert segons els casos– informació que no és a l’abast de qualsevol diputat, perquè obtenir-la requereix tenir determinats telèfons i la confiança de qui els agafa. Així s’ha construït els darrers mesos una polèmica amb molts interessos i sensibilitats personals barrejades, no només de la classe política sinó també dels mateixos comandaments dels Mossos d’Esquadra.
Però encara que fos Espadaler qui va començar-ho tot, ha sigut el representant de Cs qui ha assolit les cotes més altes de cinisme en el debat de la reprovació. Matías Alonso ha tingut prou fetge per pujar a l’estrada i entonar una lloança a ultrança del major i dos cops excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Com si el major no hagués començat el periple al qual l’han sotmès entre tots per la seva destitució fulminant amb l’aplicació del 155 que Cs –i el PSC– va votar amb fervor l’octubre del 2017. Trapero, que era un perill per a Espanya fa cinc anys perquè no va voler que els Mossos apallissessin els votants de l’1-O, és reivindicat ara pels que van destruir-lo fent-lo passar per tres anys de calvari judicial fins a la seva absolució. Es tanca un cercle pervers.
1 
8 
