Esgotades les vacances de l’estiu 2021, el que havia de ser millor que el del 2020, bona part del món es prepara progressivament pel retorn a l’activitat completa, normalment marcat per la tornada a l’escola. Com algú ha dit en alguna ocasió, l’ensenyament és l’empresa més gran de qualsevol país, amb milers de persones movent-se i relacionant-se contínuament. És per això que en el marc de la pandèmia global que estem intentant superar —cada cop més a prop de celebrar el segon aniversari, per cert— els governs miren de filar prim en tot el que faci referència a l’aglomeració de persones. La tornada a l’escola, per tant, preocupa.
L’escola podria ser un dels punts calents d’aquesta tardor. Cal veure com reacciona el virus al nou context que s’ha creat amb la vacunació de les persones de més de 12 anys. Es veurà també un trasllat de la incidència cap als grups d’edat no vacunats com es va veure un cop que es va ampliar la vacunació en els majors de 40 anys? I el canvi de normes aquest curs que suposen, per exemple, una certa flexibilització de la mascareta… podrien implicar més endavant un problema? Quines trampes més haurem de superar perquè d’una vegada i per totes la llum al final del túnel sigui —ara sí— la definitiva?
Un altre gran interrogant que queda pendent de resoldre, un cop superada la temporada estiuenca, és si les grans aglomeracions que s’han vist en festivitats locals i botellots continuats a causa del tancament de l’oci nocturn derivaran en una sisena onada de conseqüències greus. De nou ens trobem amb el factor vacunació, però no sabem fins a quin punt aquest serà suficient per contenir l’epidèmia. Aquesta pandèmia ens ha fet creure en moltes ocasions en idees que semblaven lògiques i plausibles, però que finalment han estat metes impossibles. La immunitat de grup, per exemple, que d’objectiu de la majoria de governs ha derivat en una idea pràcticament a oblidar.
Què en serà de la societat i els seus problemes mentals? Què en farem de totes aquestes generacions que no poden ni ballar ni lligar en un entorn sota amenaça policial? La pandèmia, com el càstig de Sísif, sotmet la societat a una existència en forma de muntanya russa, quan aconsegueix sortir d’una onada se’n comença a formar una altra. Esperem que cada nova onada, però, amagui conseqüències menys greus que les que hi ha hagut fins ara.
