La segona onada de la Covid-19 està creant novament tensió, retornen algunes sensacions que la ciutadania ja va tenir el març passat, quan les mesures a aplicar es van convertir en motiu d’una discussió constant i esgotadora. El caràcter dubitatiu de les declaracions polítiques han contribuït a crear incertesa amb tot el que això comporta a tots els nivells. Els científics per la seva banda aporten el coneixement perquè siguem capaços d’entendre el que tenim davant. Ara mateix, la Covid-19 és un monstre immens, ja ens va tirar pel terra al març i a l’abril i, tot just quan pretenem aixecar-nos —perquè ens creiem invencibles—, la bèstia ens ho torna a impedir, donant-nos empentes constants a l’espatlla. I així no hi ha manera que ens puguem aixecar de nou. Al teu enemic sempre li has de prendre bé les mides per escometre’l amb èxit i de vegades hauràs d’acceptar que els instruments que tens a les mans per combatre’l són ben escassos.
En el cas de la Covid-19 és evident que, com insisteixen els científics, només tenim per esquivar-la les mesures sanitàries bàsiques de neteja de mans, mascareta i distància. La reducció de la mobilitat és també crucial quan les mesures bàsiques no funcionen correctament i mentre la ciència no trobi el tractament o vacuna efectiva per combatre la pandèmia.
El físic de la URV Àlex Arenas ho explicava clarament en l’entrevista que va concedir la setmana passada a ‘El Món’. Arenas parla des del punt de vista científic intentant traslladar als seus interlocutors com les lleis de la física ens ajuden a preveure el recorregut que tindrà el virus. Es tracta de coneixement científic, no és cap posició ideològica i no s’expressa a partir d’un càlcul partidista. Les reaccions hostils contra els científics són incomprensibles: són la pulsió d’algú que en sentir-se atrapat respon negant la realitat.
Quan el científic diu que cal retirar 1,5 persones de circulació està apostant per buscar maneres de fer sostenible aquesta paràlisi social sense que l’activitat productiva se’n vegi ressentida totalment. El que marcarà si cal confinar o no i fins a quin punt es confina serà en tot cas el col·lapse del sistema sanitari i no cap voluntat política. Quan la transmissió del virus arribi a un número de contagis no assumible pel sistema sanitari caldrà tancar-nos al 50, 60 o al 100%.
No hi haurà opcions alternatives al confinament perquè la única opció al confinament serà deixar morir.
