Arenys de Munt, 13 de setembre de 2009. Allà, sense que en aquell moment ningú no en fos conscient, va cristal·litzar el que, amb el temps, s’anomenaria “procés”. En aquell municipi s’hi van condensar tots els ingredients d’una fórmula política que ha acabat essent una poderosa eina de transformació ciutadana d’aquest país, amb èxits successius tant de mobilització social com de plasmació electoral. A Arenys de Munt ja hi havia una institució pública, l’Ajuntament, transferint legitimitat a un referèndum sobre la independència, com va fer la Generalitat, anys més tard, el Primer d’Octubre de 2017. Contra aquesta iniciativa municipal hi va aparèixer l’Estat, a través de la seva advocacia, que va prohibir-ne l’empara oficial. L’alt funcionari que va dirigir la repressió contra l’Ajuntament va ser Jorge Buxadé, actual eurodiputat en les llistes de Vox. Estat i Vox. Arenys de Munt va ser el primer lloc en què la base social de CiU es va desplaçar, unànimement, cap a l’independentisme, amb una mobilització popular del tot transversal amb ERC i la CUP. S’hi va exhibir l’extrema dreta, en autocar, intentant fer-se visible. Però, per contra, no hi va haver notícia dels votants unionistes, que van ignorar la consulta. Aquell dia de fa dotze anys també va néixer un símbol fortíssim: l’urna.
La majoria explícita a les urnes ha tardat anys en expressar-se, fins el 52 per cent del passat 14F, un percentatge mai no aconseguit amb anterioritat. Enmig, un recorregut que ha polititzat -i polaritzat- la societat catalana, fins el punt de fer emergir el projecte independentista com una opció difícil, però possible. El trajecte s’ha fet des de baix, tot i l’aprensió de bona part de les elits dels partits independentistes.
Tot plegat ve a tomb per relativitzar la sensació de desconcert a causa d’unes negociacions entre ERC i JxCat que no són fàcils d’entendre per part dels votants d’ambdós partits. Estan negociant, bàsicament, un Govern. Una instància important, però conjuntural. La història s’escriu d’una altra manera.
36 
1 
