Coses dels partits

"Les negociacions entre ERC i JxCat no són fàcils d'entendre per part dels votants d'ambdós partits"

Arenys de Munt, 13 de setembre de 2009. Allà, sense que en aquell moment ningú no en fos conscient, va cristal·litzar el que, amb el temps, s’anomenaria “procés”. En aquell municipi s’hi van condensar tots els ingredients d’una fórmula política que ha acabat essent una poderosa eina de transformació ciutadana d’aquest país, amb èxits successius tant de mobilització social com de plasmació electoral. A Arenys de Munt ja hi havia una institució pública, l’Ajuntament, transferint legitimitat a un referèndum sobre la independència, com va fer la Generalitat, anys més tard, el Primer d’Octubre de 2017. Contra aquesta iniciativa municipal hi va aparèixer l’Estat, a través de la seva advocacia, que va prohibir-ne l’empara oficial. L’alt funcionari que va dirigir la repressió contra l’Ajuntament va ser Jorge Buxadé, actual eurodiputat en les llistes de Vox. Estat i Vox. Arenys de Munt va ser el primer lloc en què la base social de CiU es va desplaçar, unànimement, cap a l’independentisme, amb una mobilització popular del tot transversal amb ERC i la CUP. S’hi va exhibir l’extrema dreta, en autocar, intentant fer-se visible. Però, per contra, no hi va haver notícia dels votants unionistes, que van ignorar la consulta. Aquell dia de fa dotze anys també va néixer un símbol fortíssim: l’urna.

La majoria explícita a les urnes ha tardat anys en expressar-se, fins el 52 per cent del passat 14F, un percentatge mai no aconseguit amb anterioritat. Enmig, un recorregut que ha polititzat -i polaritzat- la societat catalana, fins el punt de fer emergir el projecte independentista com una opció difícil, però possible. El trajecte s’ha fet des de baix, tot i l’aprensió de bona part de les elits dels partits independentistes.

Tot plegat ve a tomb per relativitzar la sensació de desconcert a causa d’unes negociacions entre ERC i JxCat que no són fàcils d’entendre per part dels votants d’ambdós partits. Estan negociant, bàsicament, un Govern. Una instància important, però conjuntural. La història s’escriu d’una altra manera.

Comentaris

    Este sketch en concreto se llama "Les Cadiretes Musicals". 09/04/2021 8:20 pm
    Y si Cot tiene razón y sus votantes aun no lo entienden deben de ser un bastante cortitos. Porque los que no les votamos ya nos sabemos el espectáculo de memoria.
    Oposició 09/04/2021 10:09 am
    Vaig votar Jxcat i ara demano que voti Aragonès i passi a l'oposició. Si no és així, els adolescents de la Cup ens faràn a tots la vida impossible. Ara ja posen línies vermelles a possibles consellers de Jxcat... a Sabaté l'han apartada i Reguant té un impuls de desfer més que d'unir. A sobre Erc ha pactat abans amb ells -9- escons i desitja entrar a Comuns al govern amb Un maniobra perversa de tripartit. Res de participar amb gent així. Des de l'oposició es podran determinar coses quan es tenen 32 vots. Doncs que presentin propostes de llei els "d'esquerres" i que es guanyin l'aprovat
    51
    29
    Respon
    Històries 09/04/2021 9:52 am
    La història també recull desastres, pèrdua d'oportunitats, malbarataments, traïcions, egos... Els partits sí que estan escrivint la història, però una que els deixarà al nivell de les rates.
    Doctor Strangelove 09/04/2021 9:36 am
    Fa 12 anys que porteu donant pel sac. Dotze anys aguantat mentides i estirabots que no porten enlloc, i on fins i tot, heu tingut la vergonya de posar com a president del nostre país a un batxiller, que per més inri, va posar a un titella després de fugir miserablement en el maleter d'un cotxe. No teniu dignitat ni vergonya, de fet dubto que tingueu matèria gris! Doc.
    25
    18
    Respon
    ciutadà 09/04/2021 7:17 am
    Ho repeteixo Cap partit no vol la independència. el que volen és un escó, un bon sou i una jubilació daurada. Res més.
    Ramon 08/04/2021 11:15 pm
    El tomb independentista data del 2009 i llur factor determinant clau fou la substitució del botifler Maragall pel colon Montilla.

Nou comentari