Fa molt bé Javier Cercas de denunciar una deformació maliciosa de les seves paraules. Una cosa és donar suport al sistema i a la monarquia, com fa ell, i una altra –molt diferent– acusar-lo de fer una crida directa a l’exèrcit espanyol a intervenir pel seu compte a Catalunya. L’escriptor gironí s’ha enfadat santament i la seva fúria hispànica ha obtingut el suport activíssim de l’unionisme mediàtic, amb un editorial solemne al diari El País que acaba amb una frase (“Els demòcrates estan amb Javier Cercas”) digna de la major trompeteria del règim. Madrid locuta, causa finita est.
Però, feta la sentència mediàtica, estaria bé que els altaveus del sistema reflexionessin sobre aquest incident, que un dels seus referents ha patit ara per primer cop. A l’altra banda hi ha hagut campanyes molt més mesquines –i fàcilment rectificables, si es volgués– contra personalitats de l’àmbit catalanista que s’arrosseguen des de fa tant de temps que arriben a semblar veritat fins i tot als propis independentistes. Hi ha molts exemples, però en vull rescatar alguns dels més martellejats des de l’espanyolisme.
En primer lloc, el suposat racisme d’Heribert Barrera per una frase “El quocient intel·lectual dels negres dels EUA és inferior al dels blancs…” convenientment retallada de la seva continuació: “… ara, això no és una prova, perquè els tests utilitzats per determinar-lo [el quocient intel·lectual dels negres nord-americans] no poden corregir prou la influència del medi en què es viu, l’entorn familiar, etcètera.” El llibre d’on prové la cita escapçada és ben fàcil de trobar: ‘Què pensa Heribert Barrera?‘, Ed. Dèria, 2001. Tant se val, Barrera va arrossegar la llufa racista –val a dir que amb la valentia que el caracteritzava–, fins el punt de retirar-li, fastigosament, la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona quan ell ja no hi era per defensar-se.
La següent víctima va ser Oriol Junqueras. En un article a l’Avui, l’any 2008, l’actual president d’ERC va fer-se ressò d’un estudi de la Universitat de Rotterdam sobre la variabilitat genètica de diversos grups poblacionals europeus. Els gràfics assenyalaven el que, més o menys, es podria deduir de la història dels diversos regnes peninsulars. Junqueras va escriure que “Els catalans tenen més proximitat genètica amb els francesos que amb els espanyols, més amb els italians que amb els portuguesos (…) els espanyols presenten més proximitat amb els portuguesos que amb els catalans i molt poca amb els francesos”. L’estudi no se’l va llegir ningú (“Correlation between Genetic and Geographic Structure in Europe“), però des d’aquell moment a Junqueras se l’ha qualificat, una i altra vegada, de perillós activista genetista.
Però potser la víctima més sonada del javiercerquisme mediàtic va ser el president Torra. N’hi va haver prou amb un article inspirat en les faules de Folch i Torres. Allà el futur president atorgava la consideració de “bèstia amb forma humana” a un fanàtic catalanòfob que exigia públicament que s’eliminés el català de les comunicacions multilingües de Swiss Air als passatgers del vol regular Barcelona-Zúric. En algun moment, al radical ultra van convertir-lo, sobtadament, en el conjunt dels castellanoparlants del món. I a Torra encara l’insulten ara.
En fi, com diuen des d’El País, els demòcrates estem amb Cercas, sí, però també amb Barrera, Junqueras i Torra. Ja només queda saber on i amb qui estan ells.
42 
44 
