Les darreres setmanes hi han hagut dues notícies que mostren la perillosa deriva de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Tindran feina el comissari en cap del cos, Josep Maria Estela, i el seu número dos i extraordinari expert en intel·ligència policial, el comissari Eduard Sallent, per refer, reorientar i preparar la policia de l’administració autonòmica davant dels reptes de la seguretat pública i humana dels propers anys.
Un primer exemple és la investigació sobre els tuitares del cas Canet. El ministeri fiscal lloava la tasca dels Mossos com a “profusa”. De fet, un cop d’ull dels atestats mostra la quantitat d’esforços esmerçats en una investigació absolutament prospectiva. Diners públics dilapidats en la persecució de sospitosos independentistes. I el que és més greu, agents i analistes dedicats a la caça i captura de tuits de mal gust a la xarxa.
Un tòpic que es repeteix en els densos atestats d’identificació de manifestants. Curiosament, els Mossos s’entretenen més a trobar informació d’independentistes o membres que ubiquen en l’entorn de l’extrema esquerra que no pas amb altres vel·leïtats ideològiques. De fet, amaguen (sí, amaguen) la informació dels delictes d’odi provocats per membres identificats amb l’unionisme violent espanyolista. Fa mesos que espero la resposta, però com sempre, el departament de premsa de la policia catalana continua practicant, això sí amb més somriures, la discriminació mediàtica. Si compres el seu relat, responen; si el poses en dubte, el menyspreu és evident.
Una segona notícia va ser explicar a bombo i plateret la detenció d’un jihadista a l’Empordà. La detenció es va practicar el 2 de setembre. Segons la nota de premsa, l’home s’havia autodoctrinat tant, però tant, que temien que atemptés. “Aquesta investigació ha permès la desarticulació d’aquest home, resident a Empuriabrava i que es trobava en un avançat procés de radicalització amb convicció i el propòsit d’atemptar”, indicava la nota. Es veu que ara els homes es desarticulen (?) després de veure com canviava d’imatge. Es deixava barba. La nota informava que l’enviaven al Centre d’Internament d’Estrangers.
Havia de ser una broma, tot un terrorista que l’envien a un CIE i no a una presó. Tot i que hi pot haver una triple lectura: o un CIE és una presó encoberta sense garanties, és un establiment administratiu d’espera o bé és un Guantánamo que una democràcia no hauria de sostenir. I, carai, se sosté amb governs progres a Madrid, a Palau i a l’Ajuntament de Barcelona. En tot cas, la realitat semblava ben diferent. L’operació estava “tutelada” per la fiscalia de l’Audiència Nacional i, efectivament, “la penalitat dels fets en el moment de la detenció no era suficient ni per a una presó provisional”. Els Mossos alertaven que tenia armes i tot, però ves per on, no n’hi havia prou per empresonar-lo.
Així que els Mossos van pensar de mantenir la via penal després de la detenció, però l’acusació no tenia prou gruix. Així que davant la llibertat provisional que li podia pertocar –que requeriria d’un seguiment policial permanent– es va decidir enviar-lo al CIE, així estaria privat de llibertat de moviments, cosa que no passaria si es mantingués la via penal. Per tant, un truc per engarjolar aquell que havien seguit durant molt temps. El nyap d’aquest cas contrasta amb els atestats acurats (i profusos) quan es tracta de dissidents polítics. I això passa quan nomenes un intendent com Carles Hernández, un experimentat i gran tècnic en ordre públic, -possiblement dels millors d’Europa-, a dirigir una zona sensible i molt diferent de la policia. Sembla que es revengi dels que perseguia al carrer. La comissaria general d’Informació no pot ser la comissaria general contra la dissidència. Això ho va fer el comissari Eugenio Pino (també provenia dels antiavalots) al capdavant del Cos Nacional de Policia. Oi que no volen fer el mateix?
11 
4 
