La greu crisi migratòria a la frontera entre l’estat espanyol i el Marroc, amb un flux desordenat de milers de persones als voltants de la ciutat de Ceuta en només dos dies, posa en evidència la incapacitat del govern de PSOE i Unidas Podemos de fer-hi front d’una forma que no sigui la pròpia d’un estat policial. El desplegament dels blindats de l’exèrcit espanyol a la platja de Tarajal és la imatge més eloqüent del fracàs d’un govern d’esquerres per trobar alternatives de gestió d’una crisi humanitària de primera magnitud. Fins i tot l’actuació de l’executiu espanyol ha rebut l’elogi públic dels líders de l’extrema dreta europea, la francesa Marine Le Pen i l’italià Matteo Slavini.
Fa sis anys enrere el mateix PSOE es posicionava en contra de la Llei Mordassa, una norma que no ha derogat —malgrat les promeses— i que li permet ara aplicar una devolució en calent de milers de persones, pràctica en el punt de mira d’organitzacions internacionals de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, que fa temps que demana que es deixi d’aplicar. Les devolucions en calent posen en alerta als defensors dels drets fonamentals per ser mecanismes de gestió migratòria que contribuir a fer que una persona en creuar la frontera pugui rebre un tracte degradant i inhumà, o a posar en risc la seva vida, la seva integritat o la seva llibertat.
Aquest nou capítol de crisi migratòria, que deixa imatges desoladores de milers de persones desesperades suplicant clemència als peus de les forces de seguretat, és un nou exemple del carreró sense sortida en el qual es troben atrapades milers de persones: entre un país com Marroc, instrumentalitzant els seus propis ciutadans per interessos polítics estratègics, i un bloc de països europeus que no ha trobat encara els mecanismes per garantir una acollida digna a aquelles les persones que reuneixin els requisits d’acord amb els criteris internacionals de respecte dels drets humans.
La crisi es converteix a més a més en un instrument més d’agitació per part de l’extrema dreta espanyola, un element de pressió política enmig d’una crisi sanitària, social i econòmica causada per la Covid-19. Vox no ha desaprofitat ni un segon per treure partit de la situació, mentre les mateixes autoritats de Ceuta parlen “d’invasió”, posant el focus sobre els protagonistes mès dèbils d’aquesta història.