Bé, doncs ja tenim la resposta estratègica de Madrid i l’unionisme de províncies al 52% del 14F. Enmig de la crisi pandèmica els altaveus del règim han començat a repetir, alt i fort, que Catalunya està en decadència i que aquesta davallada és culpa única i exclusiva de l’independentisme, tant des del punt de vista social com de l’institucional. El moment no és casual, la pressió s’ha incrementat al màxim en el moment en què els partits estan negociant un nou Govern que dependrà, inevitablement, del suport de la CUP, el partit que més ha crescut -amb diferència- dins del bloc independentista.
L’excusa són els aldarulls contra l’empresonament de Pablo Hasél i les imatges de vandalisme contra els aparadors del centre de Barcelona. D’aquí l’oportuna convocatòria de l’acte “Ja n’hi ha prou, centrem-nos en la recuperació“, un conglomerat de sigles -encapçalades del Foment i Pimec- que han redactat un manifest signable, en la seva literalitat, per gairebé tothom, però que silencia qualsevol referència a la repressió de l’Estat, a les lleis de sobreprotecció de la monarquia borbònica que són la causa de les manifestacions, o ni tan sols al dèficit fiscal que encara es pot agreujar a partir del repartiment dels crèdits i ajudes provinents de la Unió Europea. En definitiva, res que no pugui ser aplaudit a Madrid.
Tot plegat, una campanya que tractarà d’impedir, com a objectiu immediat, que la majoria de 74 diputats es materialitzi políticament. I que, a mitjà termini, intentarà recuperar el control d’institucions importants com la Cambra de Comerç de Barcelona (“centre-nos en la recuperació”, diuen), a qui ja han aconseguit arrossegar al primer acte públic d’aquesta ofensiva. Derrotat l’unionisme al camp obert de les urnes, l’establishment mou els engratatges a l’ombra.
50 
