Catalans castigats per la doble pandèmia

Des de fa gairebé un any els catalans compartim pandèmia amb la ciutadania mundial. Una situació que ens sotmet a un estrès extra que pot tenir afectacions en les nostres vides més enllà de la vessant sanitària, també en la laboral, financera o mental. Cal dir però que, a banda d’aquesta pandèmia, els catalans s’han vist sotmesos a una situació d’estrès polític extra de forma continuada i sense treva des d’abans de l’1 d’octubre del 2017: som un país enfonsat en una situació d’incertesa i amb un horitzó indefinit i tèrbol des de fa uns quatre anys. Els catalans tenim un problema amb l’estat espanyol, que no admet la possibilitat de buscar una sortida pacífica a les reclamacions de milions de persones i respon amb repressió a tota aspiració, però també a nivell intern el tenim amb uns partits polítics immersos en batalles intestines i domèstiques que només interessen als seus mateixos protagonistes i a un grapat de militants més.

En aquest context arribem a una campanya electoral on els continguts dels programes haurien d’aportar solucions tangibles a les principals preocupacions de la ciutadania. Serà un error centrar la discussió en picabaralles. Tot i reconèixer l’evidència dels límits de Catalunya a nivell de recursos, a causa d’una economia poc robusta i la dependència d’un estat que no l’afavoreix gens, cal que els partits superin el lament. Després de transitar quatre anys a les palpentes, amb tots els instruments de la nostra sobirania curtcircuitats per l’estat, cal apostar per la concreció, per l’acció, pels fulls de rutes transitables i no pas per les dreceres que ens condueixen a un cul-de-sac. No cal que ens repeteixin constantment que l’estat espanyol és molt dolent, perquè ja ho sabem. Volem escoltar la resposta a una pregunta senzilla: i què penses fer davant d’això?

És molt important que els catalans tinguem la possibilitat de deixar de tenir la sensació perpètua de pèrdua de temps perquè el calendari avança i no s’assoleix cap meta. Hi pot haver superobjectius, però el camí fins a aquest superobjectiu es compon de molts objectius intermedis. La pandèmia de la Covid-19 ens ha condemnat a un temps mort a tots de cop, per tant encara es fa més forta la necessitat que les persones tinguem la sensació que destinem tota la nostra energia en allò que doni fruits i que tinguem temps a gaudir-ne.