Com passa cíclicament, els Mossos d’Esquadra tornen a estar en el centre del debat polític, i ara coincideix amb un moment de negociacions per formar govern. És la tempesta perfecta: un problema d’ordre públic dels que s’enquisten –provocat una decisió indefensable de l’Audiència Nacional– en el mateix moment que els partits polítics estan en tensió màxima i amb el conseller en funcions. S’hi afegeixen actuacions qüestionables, com la càrrega d’aquest dissabte a la nit contra un grup de manifestants acorralats per la mateixa policia, i d’altres amb conseqüències greus, com la pèrdua d’un ull d’una jove que tot indica que va rebre l’impacte d’un projectil de foam.
El panorama és desastrós per a tothom: per a la societat, que se sent agredida per la seva policia; per al cos, on molts agents antiavalots s’estan negant a utilitzar les llançadores de projectils de foam; i per al conseller en funcions, al qual els sindicats han pressionat per a una reunió d’urgència aquest diumenge tot i considerar que és poc probable que repeteixi en el càrrec. I els comandaments intenten gestionar una tropa que té por d’utilitzar les eines que té de moment –fins que es canviïn els protocols, si es canvien–, i retreuen a Miquel Sàmper que sortís en calent a dir que calia revisar el model d’ordre públic.
És paradoxal que una policia que sent que ha fet molts més esforços que els cossos estatals per adaptar-se a les exigències socials es trobi en aquest huracà. Però hi és, i ho haurà d’afrontar. La pressió no disminuirà, perquè la societat catalana és especialment exigent amb els drets civils. El major Trapero assegurava ja el 2015, després del cas Quintana –pel qual ell va demanar perdó–, que a Catalunya la tolerància amb la protesta és més alta que en altres llocs, i que la policia catalana s’hi ha d’adaptar.
Ara, els comandaments tenen clar que, molt probablement, el Parlament –o la conselleria, mani qui mani– acabarà retirant l’ús dels projectils de foam. N’estan convençuts i disposats a acceptar-ho. Tot i que adverteixen que, si es retiren armes que permeten la distància física amb els manifestants en els aldarulls, inevitablement s’anirà més sovint al cos a cos. Fins ara, a la pràctica s’ha descartat el tanc d’aigua, que es treu només per ensenyar-lo perquè hi ha pànic de les conseqüències que pugui tenir un ús contundent d’aquesta arma, que pot fer saltar literalment pels aires una persona que després caurà a terra no se sap com ni contra què. Tampoc gosen fer servir el gas pebre que tenen.
El cas és que qualsevol instrument emprat en les actuacions d’ordre públic pot portar problemes. I la decisió de reduir dràsticament la intervenció dels antiavalots hauria de ser política: deixem cremar contenidors i saquejar botigues? Al capdavall, només són danys materials, esperonats en gran part pel fragor de la batalla amb els antiavalots. Els enfrontaments són entre una part dels manifestants i la policia. Si desapareix la policia d’aquesta equació, què passaria? Quin partit –a més de la CUP– tindria el valor de proposar provar-ho? Quins sectors de la societat ho tolerarien?
20 
10 
