La setmana passada el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya va fer una advertència sobre el contracte del Govern amb la filial de Ferrovial Ferroser. Aquesta és l’empresa contractada per fer la gestió de contactes estrets de la Covid-19 a Catalunya. L’advertència del director de l’oficina va ser en el marc de la presentació d’un informe sobre percepció de corrupció i responent a preguntes de periodistes: és a dir, no va fer cap mena d’advertència proactiva sobre aquest assumpte. Caldria que aquesta oficina posés la lupa en la gestió de la Covid-19 a Catalunya com han fet organismes semblants en països més avançats que el nostre. L’exemple a seguir és el de la National Audit Office del Regne Unit. Aquest organisme britànic —que escrutina com es gasten els diners públics— acaba de publicar un informe demolidor sobre el rastreig en aquell país. Salvant les distàncies, es pot dir que els britànics també tenen el seu propi “cas Ferrovial”. Ells, però, tenen millors instruments per fer un control d’aquests assumptes. Els catalans no.
El contracte amb la filial de Ferrovial a Catalunya es va fer per via d’emergència aprofitant el primer estat d’alarma decretat per Pedro Sánchez. Aquesta companyia de l’Íbex es va endur a dit una comanda de més de 17 milions d’euros. Per Ferrovial probablement aquest contracte és un pessic que no li treu la son, però en canvi sí que és important pels milions de catalans que hi han contribuït pagant els seus impostos. Per això, perquè els diners que s’endú Ferrovial per aquesta feina els posem nosaltres, volem saber si la despesa ha estat ben invertida.
El sistema de rastreig per la Covid-19 és potser un dels àmbits més foscos, poc transparents i clars de la gestió de la pandèmia per part del Govern. El Departament de Salut ens deu encara un explicació clara i concisa sobre aquest pilar fonamental de control de la pandèmia després de mesos de missatges confusos, erràtics i gens tranquil·litzadors. Recordem que inicialment (abans de la desescalada del juny) Salut deia que amb 200 persones dedicades al rastreig n’hi havia prou. Després experts van advertir que en calien 2.000. Progressivament, amb el pas dels mesos, Salut va anar informant de reforços. La seqüència és ben eloqüent i mostra que hi va haver imprevisió i manca de planificació.
Les dades sobre el rastreig haurien d’estar disponibles (tal i com ho estan en un excel·lent exercici de transparència per part del Govern de les dades sobre l’epidèmia) perquè són un element fonamental per saber si els instruments implicats en la lluita contra la Covid-19 funcionen correctament. Cal saber si l’empresa a la qual se li han adjudicat 17 milions d’euros està complint amb allò que se li ha encomanat. Els informes d’aquest servei s’haurien de conèixer regularment, però no sembla que hi hagi voluntat de fer-ne difusió. Això impedeix saber de quina manera està funcionant aquesta estratègia. Puntualment Salut va informar en roda de premsa la setmana passada que el 74% dels contactes estrets segueix la quarantena i que no hi havia cap retard en les trucades a positius i els contactes. Una informació molt escadussera, que no aclareix els molts dubtes que ha aixecat el rastreig, sobretot per la part dels més de 700 telefonistes de Ferrovial que hi participen.
És urgent que es faci una auditoria de la gestió de la pandèmia a totes les administracions implicades. A l’estat espanyol hi ha un compromís de fer-ne una, però l’Estat, que havia promès de posar-la en marxa al novembre, l’ha endarrerit fins almenys l’abril del 2021. Desconfiança absoluta també cap el “gobierno más progresista de la historia”. Però és que tampoc sembla que el Govern català estigui per auditories, tot i que al Parlament hi ha una comissió d’investigació sobre les residències. Però què importa el que faci o digui el Parlament? Si els mateixos grups del Govern impulsen una declaració per fer marxa enrere amb el contracte de Ferrovial sabent que incompliran el mandat de la cambra. Aquest fet és un escàndol majúscul i situa Catalunya al nivell d’aquells països on la ciutadania comprova amb impotència que és molt difícil que les coses canviïn i que ho facin per a bé.
A Catalunya no hi ha hagut tampoc cap comitè d’experts. L’investigador Salvador Macip, en una entrevista amb aquest diari, suspenia divendres passat el Govern català pel que fa a l’ajustament de la seva gestió al criteri d’aquells que tenen el coneixement científic per orientar les decisions polítiques. L’administració autonòmica catalana es va veure superada per la pandèmia al març, com la majoria de governs al món, però el que ha quedat ben patent és que han passat els mesos i no ha aconseguit redreçar la situació fins a un punt en què els ciutadans puguin considerar que la gestió de la salut pública està en bones mans. Justament, tot el contrari. No es demana una auditoria perquè ERC ens caigui malament, la necessitem perquè volem ser una societat avançada i exigent amb l’administració dels recursos públics, més encara en moments greus com l’actual.
1 
