El Tribunal Constitucional té un ple dimecres que ve en què s’haurà d’enfrontar a dos recursos complicats –un de Josep Costa i un altre de Jordi Cuixart– relacionats amb la macrocausa judicial en què l’Estat ha convertit el Procés, un moviment polític que els polítics espanyols han volgut judicialitzar. Des que el PP va portar l’Estatut al TC i Zapatero va manifestar-se “satisfet” amb la sentència que el retallava –mentre Montilla encapçalava la manifestació contra aquella resolució–, aquesta espiral no ha parat d’accelerar-se. Fins que se’ls ha convertit en un problema, contràriament al que esperaven.
La maquinària judicial espanyola, instigada sobretot pel PP però que el PSOE no ha sabut o no ha volgut aturar, ha sigut i continua sent molt dura. Però això no vol dir que no tingui vies d’aigua. Deixant de banda la tempesta als tribunals europeus, als mateixos òrgans judicials espanyols hi ha esquerdes. Perquè res és monolític i dimecres, al TC, un dels magistrats que els fa més mal perquè ha criticat la sentència del Procés des de dins, serà qui posarà davant dels nassos de la resta del tribunal el duríssim recurs dels lletrats de Jordi Cuixart, que qüestionen una maniobra indefensable de Marchena per vulnerar els drets penitenciaris dels presos polítics.
El magistrat Xiol tindrà, a més a més, l’ajuda del nou fitxatge Ramon Sáez Valcárcel, i no tindrà dels dels seus companys la bel·ligerància dels quals contra l’independentisme ha resultat més visible, els recusats Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido. Hi ha, per tant, tensió garantida en aquesta sessió. Encara que no transcendeixi –si no transcendeix–, deixarà una mica més erosionada la relació entre els magistrats. No tots els juristes espanyols estan disposats a rebregar el seu nom pel fang que ha abocat als seus peus una classe política inoperant. Incapaços de buscar una solució política a un problema polític, els dirigents espanyols ho han apostat tot –per activa o per passiva– al front judicial. I des d’allà els van arribant bumerangs que feina tenen per evitar que els facin una destrossa irreparable.
