Després de dies de bronca i d’histrionisme, Javier Lambán ha donat el que podria ser el tret de gràcia al projecte de bastir una candidatura del Pirineu per als Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030. Després d’aquest espectacle entre l’Aragó i Catalunya alimentat per aquest personatge, és difícil d’imaginar que la candidatura pugui tirar endavant i encara menys que puguin ser l’escollida pel COI. Però per a Lambán això tant és. El seu objectiu és un altre de molt diferent.
Fins aquest dijous les alarmes havien saltat per la voluntat d’Espanya d’apropiar-se d’una idea sorgida a Barcelona, poc encertada i que després s’han tornant grotesca per com l’han potinejat un partit polític darrere l’altre i els cops de volant que s’hi han fet. Però ara ja queda clar que ni tan sols era aquesta la qüestió. El projecte de Lambán, un baró del PSOE disfressat de president autonòmic de l’Aragó, és fer créixer la seva influència, davant dels aragonesos i contra Pedro Sánchez, al qual no perdona el seu paper de simulador de taules de diàleg: de diàleg amb independentistes, ni en broma.
Per tot això el baró Lambán ha decidit rebregar la Generalitat, humiliar el president independentista pragmàtic, obligar-lo a aixecar la veu –una mica–, tensar les seves relacions amb La Moncloa i deixar-lo en ridícul davant els seus socis de govern de Junts. Enmig de tot aquest fum, desapareix del tot la veu del territori, que cada dia hi pinta menys perquè ERC es fa cada hora que passa més defensora d’un projecte que se suposava que qüestionava per raons mediambientals ben argumentables. I la CUP està perplexa comprovant minut a minut fins a quin punt els van aixecar la camisa els republicans en aquell pacte d’investidura exprés. Tots estan estabornits mentre mana Lambán. I no hi cap senyal que siguin capaços de reaccionar més enllà de quatre declaracions.
