La gestió dels contractes de manteniment dels camions dels Bombers de la Generalitat està sota sospita des de fa uns mesos, com destapa avui aquest diari. Un garbuix difícil d’aclarir amb un sistema de pagament difícil de justificar s’acumula des de fa anys i la primavera passada, al final del seu mandat, ho va detectar i ho va voler investigar l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Sàmper. Un correu electrònic intern va fer saltar les alarmes a la direcció general d’Emergències i es va obrir una informació reservada. Com que ni així se’n va poder treure l’aigua clara, el cas va acabar en mans de la fiscalia, que l’ha enviat a la fiscalia anticorrupció de l’Audiència Nacional.
Es tracta d’un cas en una fase inicial de la investigació i sobre el qual encara no se sap si es tracta d’un nyap administratiu de grans dimensions o si algú està traient profit de la falta de control sobre diners públics. El que està clar és que s’ha d’investigar i que el fet que hagi sigut la mateixa conselleria la que ha pres la iniciativa és el camí correcte. Òptim seria que el desastre no s’hagués produït, correcte és que s’hagi detectat i que s’investigui.
La contractació pública, terreny abonat durant anys per a la corrupció, necessita transparència i rigor. Ja no s’accepta cap ombra de sospita. La societat catalana és cada vegada més exigent en aquest sentit. És un indicador d’una democràcia avançada que sigui així. Per això l’autovigilància és cabdal i imprescindible. Només amb denúncies i xivatades que arriben anys després no es canvia una pràctica perversa que fa impossible la confiança en les institucions.
